Les notes d'un vals

Un relat de: Juliaaa

Em vaig refugiar en un portal. De la casa del davant arribaven les notes d'un vals. La pluja es calmà i del balcó d'aquella casa en sortir una noia morena vestida de groc.

De seguida vaig saber qui era, com oblidar a una noia amb una mirada tan bonica? Una noia que m'havia fet perdre els sentits feia, tan sols, un parell
d'anys.

Teníem 19 anys quan els nostres camins es creuaren. Va ser en la Festa de final d'any. La meva parella m'havia deixa't plantat i vaig haver d'assistir-hi sol. Es veu que a ella li havia passa't el mateix.
La vaig trobar asseguda en una de les moltíssimes cadires que hi havia, la majoria buides. Tothom ballava i s'ho passava d'allò millor. En canvi ella plorava, se li havia corregut tot el maquillatge però jo la vaig trobar preciosa. Després de saludar-la li vaig preguntar quin era el motiu de les seves llàgrimes. Ella no em va contestar, el seu dolor no la deixava, però jo no em vaig apartar del seu costat ni un sol moment. Quan només quedaven quatre gats a la sala, els seus llavis tendres van moure's i amb una dolça veu em va dir:
- Estic enamorada d'un noi, però ell m'ha plantat i se n'ha anat amb una altra. Moltes Gràcies per la seva companyia. Com puc compensar-lo?
- Li agradaria donar una volta?
Vam recórrer casi bé tot el poble avanç d'acompanyar-la al portal de casa seva.
Va ser allà mateix on la vaig besar uns dies després. Ens vam enamorar i vam estar junts fins que sis mesos més tard em va comunicar que se'n anava a viure a l'estranger.
La nit avanç de que marxés la vam passar passejant per la platja, vam veure sortir el sol, el sol que ens anunciava que el camí que recorríem junts estava arribant al seu final.

Va marxar i no la vaig tornar a veure fins que un dia una forta pluja em va fer refugiar-me sota un portal. La seva mirada seguia igual de bonica i sempre li havia sentat estupendament el color groc. Havia tornat i no m'havia avisat. Vaig tenir la temptació d'entrar en aquell portal i que aquell harmoniós vals em guiés fins la seva porta, però no ho vaig fer. Vaig pensar que si no m'havia avisat era perquè en la seva vida a l'estranger m'havia oblidat.

Comentaris

  • Hola Juliaaai[Ofensiu]
    Naiade | 24-01-2007 | Valoració: 10


    M'ha agradat molt el teu relat, tan romàntic i real a l'hora.
    Si es bibliogràfic, que ho sembla, no t'apuris pensant que hauria passat si t'hi haguessis apropat, segurament hauria perdut tot l'encant que ara emana.
    No t'havia llegit mai, però m'ha encantat fer-ho.
    I Espero seguir-ho fent.

    Una abraçada.

    Naiade

  • ben fet[Ofensiu]
    fill de les ombres | 09-05-2006 | Valoració: 9

    ... la melodia d'un vals és bonica, però antiga, també el record d'aquell temps, bonic però passat...

    ... ara és hora d'escoltar un rock, recuperar la marxa al cos i la voluntat de ser! ballar sota la pluja un altre ritme! cantar a la platja un altre somni! passejar contemplant l'albada una altra vegada...

    sense rendir-se, sempre, sempre endavant!

  • Mal...[Ofensiu]
    AVERROIS | 16-01-2006 | Valoració: 8

    ...fet, havies d'haver pujat, ara tindràs sempre el dubte. Si encara hi ets atemps ves-hi. Una abraçada.

Valoració mitja: 9

l´Autor

Juliaaa

3 Relats

9 Comentaris

3762 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Últims relats de l'autor