Les nostres vides

Miro l'Albert, asseguda des del sofà. Es troba davant la finestra, observant a través del vidre. Seriós, callat, no parpadeja. M'apropo al seu costat, i miro a l'exterior.

Un semàfor en vermell. Un cotxe aturat en doble filera, amb els quatre intermitents encesos. El borratxo del barri, descamissat, que passeja. Llum en àmbar. Una noia obre la porta del cotxe, i s'escolta "Gloria", de Van Morrison. El borratxo trontolla, i s'atura a parlar amb un senyor. Llum verda. Es tanca la porta del cotxe, i dues ombres s'apropen, fonent-se en una de sola. L'espersor que havia de regar la gespa dels jardinets entra en funcionament, però el fil d'aigua, desviat, remulla al borratxo. S'encén el llum vermell del semàfor, i petites rodonetes transparents rellisquen a la finestra.

- Mira Albert! Hi ha gotes al vidre! Està plovent!
- De debó? Doncs m'he descuidat les ulleres a la feina...

Ens mirem. Per uns segons tot s'atura. Fins que ens abracem, i les nostres vides tornen a girar.