El vent

Bufava sense parar. Mirava d'on venia sense conèixer l'origen. Buscava entre les fulles que voltaven, que volaven tocant el meu cap, que interferien la llum que arribava del cel. El vent bufava sense parar, i seguia sense saber d'on venia. Potser algú respirava massa fort, potser algú tossia els darrers escups de la seva mísera vida, potser algú desprenia tota la força del primer alè... El vent, l'aire, quelcom immaterial, quelcom inesperat. I la vida, intangible, invisible, atravessant febles jaquetes de punt.

BCN 09052006