Les hores

Volen tots dos,
com la gespa mullada
i com les dents esmolades
i els crits i les pors.

Volen sens fi,
com el temps que els envolta
i el mal que els escolta
plorar cada nit.

Volen molt alt,
amb les ganes de caure
del pobre que abraça
el desig de morir.

Volen per ells,
per no ser com els altres,
per ser vells com els altres
però amb més coses a dir.