La nit

Es pon el sol horitzó enllà i la platja està muda. Som jo i les ones, les ones i jo.
Una brisa suau m'acaricia tot el cos i jo camino vora l'aigua, mullant-me els peus. No fa gens de fred, s'hi està de meravella, aquí.
Em quedo quiet, estenc els braços i penso en tu, t'imagino darrere meu, agafant-me per la cintura com fa en Di Caprio a Titanic, i em sento protegida. T'enyoro. Cada nit et retrobo aquí, on vam donar-nos aquell petó que va tenir gust a tota la felicitat que ara fa temps que em manca.
M'estiro i miro el cel, aquell que tants cops havíem mirat plegats, quan tu m'ensenyaves a volar.
Encara t'estimo. Siguis on siguis, encara t'estimo.