Les forces malignes.

Un relat de: esperansat

Ella em va deixar tirat a la cuneta. I no la culpo. Es queixava sovint de la meva actitud i tenia raó. Jo no era un home. Era una deixalla bruta de la societat i se'n cansà.
No la he oblidat. En el meu cervell degenerat i pres per l'angoixa de la dependència, quan tenia uns moments de lucidesa, a la meva manera l'estimava.
Ella em volia i patia per mi. Fins que em va abandonar per inútil. Ara seria capaç de tornar-la a estimar...però me la treuen del cap. No estic curat del tot i li podria fer molt de mal tot i no voler-ho.
Ho entenc. Vull ser un home responsable però fa massa poc que ho intento.
Veig que escriure i recordar amb calma la vida passada, reflexionant amb el psiquiatre i la psicòloga, em va be. Seguiré donant-vos la llauna .
Recordeu que no vull valoracions.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

esperansat

2 Relats

2 Comentaris

1522 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Un exdrogadicte també té dret a escriure.
Doneu-me una oprtunitat.

Últims relats de l'autor