Les despeses del darrer viatge, de França a Espanya, de mon pare essent fadri

Un relat de: Cavaller de Moncaira

El meu pare,Joan, era mallorqui,fill de mallorquins, nét de mallorquins i besnét de mallorquins. Havia nascut, a un poblet de la serra de tramuntana en el sí d'una familia camperola de senyoriu antic, el darrer dia del mes de gener de l'any 1892 que caigué un diumenge. Circumstancies, de caire variat, feren que, primer, emigràs a Alemanya quan tenia devuit anys i, més tard a França ,quan hagué acabat el servei militar al Regiment d'Infanteria nº 61 que es trobava, a la Rambla de la Ciutat de Mallorca, al lloc aleshores conegut pel " quarter del Carme",veí del convent de les tereses descalces i on avui es troba l'ambulatori major de l' Insalud balear.

A França el pare tenia un negoci d'alimentació general a una modesta ciutat de provincies com era la ciutat de Moulins capital del departament de l' Allier i de l'històric Borbonsat. Aquest negoci el regentava amb un germà més jove de nou anys que n'era el director comercial.

Mon pare, per l'estiu de 1935, deixà Moulins i es retirà de la societat comercial que tenia amb el germà per venir a Mallorca on , l'agost del mateix any, contreuria matrimoni amb la seva al-lota.

La sortida de l' estat francés cap a l'espanyol tengué lloc, un nou de juliol d'aquell 1935, des del mateix Moulins.

El bitllet de tercera classe amb destinació a Port Bou i via Clermont Ferrand valgué en total 128 fr 50 ct. La facturació de paquets 22 francs i 5 centims.

A Port Bou - o sigui a la frontera i ja en territori català sota soberania espanyola - un bitllet de tren de tercera classe - destinació Barcelona que valdrà 16 pessetes trenta centims. Una pesseta i vint i cinc centims més per excés de pes.
A Barcelona - la ciutat comtal , cap i casal de Catalunya - un billet també de 3ª classe per prendre el vaixell ( vapor li deia ell) - que pujarà a 25 pessetes trenta cinc centims.
Enviar un telegramma a la familia de Mallorca valdrà 1 pesseta i 20 centims.
Llogar una habitació a l' Hotel Marina valdrà: 70 pessetes i el dinar 5 pessetes i 90 centims.
Comprar un parell de sabates negres: 15 pessetes.
Unes quantes compres i regals: 33 pessetes.
Dos frascos (liquid per sabates) : 2 pessetes i 70 centims.
Una ploma estilogràfica: 4 pessetes.
Dos tubs de mines ( reposar): 2 pessetes.
Sopar al mateix hotel " Marina" valdrà : 5 pessetes i 55 centims.
Una propina, de 6 pessetes, als mossos d'aquest establiment hoteler,per tenir cura de les maletesm serà afegida.
Taxi cap al moll de Barcelona i del de Palma a l'estació ferroviaria de Sóller, unes 8 pessetes .

L'any 1935 - quan el meu pare vengué a Mallorca per casar-se- a França hi havia el franc i a Espanya la pesseta. França ja tenia la tercera república i Espanya encara estava a la segona. La bandera nacional de França era la tricolor blau,blanc i vermell, col.locada en posició vertical.
La d' Espanya també era aleshores tricolor. Vermella,groga i morada col-locada en posició horinzontal.

El president de França era Monsieur Albert Lebrun que nasqué el dimarts 29 d'agost de 1871 a Mercy le Haut i que moriria, a Paris, el dilluns 6 de març de 1950. El d' Espanya es deia Don Niceto Alcalá-Zamora y Torres. Havia nascut a Priego ( Cordova) el divendres 6 de juliol del 1877. Morirà exiliat a Bones Aires un 18 de febrer de 1949 que també caigué en divendres



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cavaller de Moncaira

Cavaller de Moncaira

220 Relats

335 Comentaris

184275 Lectures

Valoració de l'autor: 9.02

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.