Les calces ( teatre )

Un relat de: Capdelin

LES CALCES

una casa on viuen una mare i les seves quatre filles
la Sheryl, està asseguda amb la cama enguixada

LIA ............... què tal? com et trobes, Sheryl? i la cama?
SHERYL ....... com és que estàs tan dolça i carinyosa, Lia?
LIA ............... ets la meva germana, no?
SHERYL ....... què vols demanar-me?
LIA ............... no res...
SHERYL ....... ui, rasca´m aquí... quina picor, joder!
LIA ............... aquí?
SHERYL ....... entre el dit gros i l´altre dit
LIA ............... ( amb cara de fàstic ) estàs molt guapa,
vui
SHERYL ....... com sempre
LIA ............... i aquesta camota, així, estirada i deforme,
no sé... et dóna com un aire de pena,
que t´afavoreix molt...
SHERYL ....... no xerris tant... i rasca
LIA ............... ( segueix rascant amb fàstic... tossint,
amb intenció ) volia...
SHERYL ....... ja sabia jo, que alguna cosa em demanaries
LIA ............... no, és una coseta sense importància: volia
demanar-te... unes calces noves
SHERYL ....... per què? no en tens, tu?
LIA ............... sí... però tu en tens unes que m´encanten
SHERYL ....... rascam´m el dit petit, també
LIA ............... ( amb més fàstic, encara ) a tu, no et ve
d´unes calces...perquè amb el cuento
aquest de la teva cama, tothom t´ha regalat
calces, tens tota l´habitació plena de
calces... sembla una calçotada
SHERYL ....... et molesta, potser?
LIA ............... no, no, però...
SHERYL ....... però, què...?
LIA ............... però, me jode, ostres! unes tantes i altres
tan poc!
SHERYL ....... ui, Lia, tinc sed, porta´m una taronjada
natural
LIA ............... ara tens sed...?
SHERYL ....... sense sucre ni aigua, ben colada, que no
trobi pellufes, eh?!
LIA ............... saps de sobres, que no soporto fer
taronjada, que no m´agrada la taronja, que
em fa fàstic la pudor de taronja i que em
repugna el taronger...!
SHERYL ....... oh, si vols unes calces... te les has de
guanyar

Lia se´n va emprenyada... entra la Carol

CAROL ........ què li passa a la Lia? quina mala llet que
porta!
SHERYL ....... té un problema de calces
CAROL ........ eh...?
SHERYL ........ res, res...
CAROL ......... ah, parlant de calces... tu, que en tens
tantes, me´n podries donar unes que he vist
damunt del teu llit? m´encanten!
són blanques i tenen unes taques negres...
SHERYL ........ les de Dàlmata? justament les de
Dàlmata?! aquestes sí que no!
CAROL .......... joder, tia ja sé que tu i jo no ens avenim
gaire, millor... gens, però som germanes
i ens hem d´ajudar; te´n recordes
quan tenies 8 anys i et vaig treure d´aquell
bassal de fang que hi havia al pati de la
casa de la iaia...?
SHERYL ........ sí... però tu em vas empényer, primer!
CAROL ......... va ser una broma...
SHERYL ........ si vols les calces de Dàlmata, m´hauràs de
fer els deures de mates: 10 ecuacions amb
el binomi de Newton
CAROL .......... saps que odio les mates i que em fan terror
les ecuacions... però tu, només per
putejar-me ets capaç de...
SHERYL ....... si no hi ha ecuacions, no hi ha calces!
CAROL ......... així et trenquessis l´altra cama i
caiguessis en un bassal ple de merda
enmig del carrer i et veiessin per televisió
100 milions de tios i es petessin de riure:
ja ja ja... ja ja ja...

se´n va la Carol emprenyada... entra la Janet

JANET .......... com està la germana del meu cor?
( li dóna un cop a la cama )
SHERYL ........ aaaai! mira que ets bruta, Janet!
JANET .......... perdona, no me´n recordava que tenies la
cama fotudeta
SHERYL ........ doncs, adéu calces!
JANET .......... eh, quines calces?
SHERYL ........ no has vingut a demanar-me unes calces?
JANET .......... quines calces?
SHERYL ........ les que tinc damunt el meu llit... de Dàlmata
JANET ........... ui, sí!... són moníssimes!
SHERYL ........ doncs, mira, Janet: rasca´m els dits del peu
JANET .......... sí, home! te´ls rasques tu, guarra
SHERYL ........ rasca´m els dits!
JANET ........... sóc, potser, la teva esclava, pija
consentida?! ja saps que no aguanto la
pudor de formatge
SHERYL ........ oh!
JANET .......... i si et piquen els dits, que te´ls rasqui el
teu exnòvio, que en sabia molt de rascar...
m´entens, oi?
SHERYL ........ ooooh! doncs, adéu a les calces, idiota!
JANET .......... quines calces? les de Dàlmata? són molt
xulis, em queden molt bé...
SHERYL ........ eeeh?!
JANET ........... que les porto posades, tonta!
SHERYL ........ et mataré, borde subnormal!
JANET .......... ( xiscla )

la Sheryl s´aixeca de cop i empaita la Janet...
entren la Mare i les altres dues germanes...

MARE ............ què passa, nenes!
LIA ................ la taronjada... te la fas tu, monada!
CAROL .......... les ecuacions... te les fas tu, guapada!
JANET ........... i les calces, a prendre pel cul, tontada!
SHERYL ........ les porta ella, la Janet... mare! sí,
les meves calces de Dàlmata!
LIA+CAROL.. oooh!
MARE ............ eeeh? m´esteu dient... que aquelles calces
amb taques negres... que jo havia planxat...
i deixat damunt del llit de la Sheryl...
les porta la Janet?!
LES 4 ............ ( fan que sí amb el cap )
MARE ............ eren per a mi!
LES 4 ............ mare!
MARE ............ i ara, què em posaré per la cita d´aquesta
nit?! ( se´n va plorant )
LES 4 ............ una cita...? la mare...? avui...?
aquesta nit...? amb qui...? no ho sé...!
ooooh....!!!

( cauen a terra desmaiades )

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1305721 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )