Les Bessones Güell cap 2

Dilluns en Quimet està nerviós al taller de pneumàtics. Està excitat d'ençà que li van dir que els hi havien punxat una roda a les Güell.
A mig matí apareix el Mini i en baixen les dues germanes. Per fi les té allà. Porten bambes blanques, texans ajustats, top de tirants negre amb escot generós i, especialment per a en Quimet, cua de cavall lligada amb una goma, rosa una germana i blava l'altre. Poc que ho sospita ell que elles sabien que les cues de cavall l'exciten.
Laia - Hola, Quimet. Què ens esperaves? Somriu mirant-li al bony dels pantalons.
Quimet - Nu. Contesta ell avergonyit i vermell com un titot.
Txell - Té. Tu mateix. La roda és al maleter. I li dona les claus.
No us penseu pas que la roda la van canviar elles. El mateix dissabte a la nit van aparèixer 3 voluntaris que es van encarregar de tot. De fet, si elles volguessin, tindrien un exèrcit d'esclaus.
En Quimet repara la roda, la col·loca i guarda la de recanvi al seu lloc.
Es renta les mans i quan torna les bessones estan assegudes al capó del Mini esperant-lo.
Quimet - Són 300€
La Laia li atansa la targeta de crèdit i quan en Quimet va per agafar-la l'enretira.
Laia - No preferiries cobrar d'una altra manera? Li diu amb picardia i picant-li l'ullet.
Quimet - sssss sii
Laia - Baixa la porta i treu-te-la. Li diu traient-se els pits per l'escot del top i remenant-los davant la mirada estupefacta d'ell.
La porta encara està baixant i la Laia ja està agenollada mirant el penis que creix per moments.
Laia - Guaita quin bé de Déu! Vine amb la mama, li diu a la titola tot abraçant-la amb els pits per fer-li una cubana
Quimet - Uuufff. Exclama ell veient aquella escena que no s'havia imaginat ni en els seus somnis més humits.
La Txell li llença un petonet mentre es pentina la cua. Es posa dreta i lentament es descorda el cinturó, el botó dels texans i els de la bragueta. S'abaixa un mica el tanga i li ensenya la mateta pèlroja perfectament retallada.
En Quimet va boig. Està hipnotitzat amb l'striptis de la Txell, però és que si abaixa el cap veu la seva titola dura com una pedra i més grossa que mai presonera dels pits de la Laia.
Llavors la Txell se li posa d'esquena bellugant eròticament els malucs i comença a abaixar-se els pantalons a poc a poc mostrant el tanga que només és un cordillet per darrere
A en Quimet li surten els ulls de les òrbites veient aquest espectacle fabulós.
Txell - Eeeh! No l'acaparis, germaneta, que jo també la vull provar. Diu amb tot el cul enlaire.
Laia - És meeeevaa! Respon agafant-la fort amb les 2 mans i fent-li una llepadeta a la punta del capullo.
Quimet - oooooh! Gemega escorrent-se de manera molt bèstia. Meeerda, diu afligit perquè no ha pogut aguantar-se.
Laia - Eeey, no et preocupis. La majoria del poble s'escorren abans de treure-la dels pantalons. L'intenta consolar mentre s'aixeca sense deixar anar el penis.
Txell - I tens una bona eina. S'acosta i ara totes 2 la tenen agafada.
Li fan un petó a cada galta les 2 al mateix temps i li desitgen que tingui un bon dilluns.
Pugen al cotxe i surten marxa enrere. Quan ja tenen mig cotxe fora algú crida "espera!", passa un cotxe i la veu torna a cridar, "ara!"
Surten i s'aturen.
- Gràcies, sr. Joaquim. Diuen educadament al pare de'n Quimet.
Joaquim - Ja marxeu?
Laia - si. En Quimet ens ha tapat un forat, jijijiiii.
Txell - Ens van punxar una roda.
Joaquim - Sí, ja ho sabia. Diu ell intentant apartar la mirada de l'escot. Des d'aquella perspectiva li veu tot el pit i pensa "aah, aquesta és la famosa piga".
Joaquim - Adeu, maques. Feu bondat.
- Siiii, Sr. Joaquim, contesten elles dolçament com quan eren petites.
Se'n van. Ell mira com s'allunyen i pensa "qui pogués ser jove" i entra al taller.
Joaquim - Què? Em fet molt de calaix aquest matí Pregunta amb ironia.
Dins el Mini les bessones comenten la jugada.
Laia - És bon nano en Quimet.
Txell - Sí, em cau bé. M'agrada haver-lo fet feliç,.
Laia - S'ho mereixia, pobret, després del que li va fer l'Ester.
Txell - Ara tindrà alguna cosa millor per recordar jajajajaa
Laia - M'ha posat calenta el cabrón, jajajajaa
Així són les Güell. Encara que semblin unes seductores fredes i despiadades també tenen el seu bon cor i van fent el bé i combatent el mal a la seva manera.
Ara toca anar "a comprar municions" com en diuen elles. Arriben, aparquen al davant i entren.
Per elles aquell lloc era el seu Port Aventura, el seu Disney World. Els encanta passejar pels passadissos, estar al dia de les últimes novetats i comprar el millor del millor.
- Mira qui tenim aquí, les meves millors clientes. Diu la Teresa, la mestressa.
Somriuen i li deixen el cistell ple de capsetes.
Txell - No m'estranya. Ens gastem més aquí que en menjar, i riuen.
Teresa - Parlant de gastar .... Jo us podria fer un bon descompte.
La Teresa no es gaire agraciada i no ha tingut sort amb els homes, però a elles els hi cau bé i prefereixen venir aquí en lloc de la franquícia que hi ha més avall.
Laia - Ah, si? I com és això?
Teresa - Coneixeu l'Anna? La meva cunyada.
- Sor Citroën, jajajajaa, responen elles.
La gent li diu així perquè és la beata més puritana, pretensiosa i arrogat del poble i té un Citroën Xsara.
Txell - Vols que la portem pel mal camí? Jajajajaa
Teresa: Vull que li poseu les banyes. Diu amb els ulls plens de ràbia.
Laia - Collons! No t'hi poses per poc tu.
Teresa: - Cada any m'amarga el dinar de Nadal criticant-me, menyspreant-me i presumint de la seva bona vida.
Txell - Hummm. És molt complicat però ens encanten els reptes.
Teresa: Feu-ho i tindreu un 50% de descompte.
Les germanes es miren, somriuen i li contesten
Laia - No cal cap descompte. Serà el nostre regal de Nadal.
I així queda la cosa. Paguen, es fan petons, s'acomiaden i se'n van.....