Les ales

Voldria flotar, enlairar-me i
volar
pesar menys que una ploma
tenir galtes de poma
i gràcia al parlar.

Però el meu cos feixuc...
la meva feblesa,
i aquest coi de ruc
que juga amb la meva destresa...
remugant...
Aquest cos feixuc,
i aquesta salut
i la meva torpesa...
Em pesen,
no em deixen flotar
i em lliguen a terra.

Ara no tinc ales...
les volia amagar
i mai més,
mai més,
les he tornat a trobar.