L'equilibrista de la vida

Un relat de: màgia*

La vida m'està ensenyant, realment la seva cara difícil.
Sembla que dia a dia em costi més tirar endavant. Problemes, entrebancs, caic, m'aixeco i tot és igual torno a caure, penso i m'aixeco!
Una vegada no sé si va ser en somnis, que vaig veure un equilibrista, vaig poder observar-lo, em vaig quedar sense dir res, sense paraules, només mirava les seves passes fermes en aquella corda tan i tan prima, es veia una persona segura sense por a caure. Segons la gent que també l'estava mirant, com jo, ell sempre deia que el dia que caigués al abisme de sota dels seus peus, s'aixecaria i tornaria a començar, perquè segons ell, l'ho difícil és caminar per la corda fluixa, sense caure mai cap vegada.


La meva vida, és l'única cosa que tinc.

Comentaris

  • hi ha un [Ofensiu]
    GTallaferro | 29-01-2007

    proverbi, no sé si és rus, que diu "Caure està permès, però aixecar-se és obligatori". Tot forma part d'aquest trajecte pel fil.

  • encantador![Ofensiu]
    Dolce Vita | 29-01-2007

    Què bunic! Una comparació fantàstica!

  • felicitats![Ofensiu]
    poesia | 28-01-2007 | Valoració: 10

    felicitats m'he llegit tots els teus relats, són preciosus tots! especialment aquest; la comparació de la corda amb la vida és sorprenent i la frescor amb la qual t'expreses encara més.

    seguiex publicant!

l´Autor

màgia*

3 Relats

12 Comentaris

2830 Lectures

Valoració de l'autor: 8.86

Biografia:
Feia temps que visitava aquesta web diariament, i em pasava hores llegint i llegint tota mena de relats, fins que un dia em vaig preguntar. I per què no escriure-hi?


M'agrada escriure, quan ho faig em sento bé, m'allunyo de la realitat: dels problemes de cada dia, dels maldecaps, etc. I és llavors quan amb l'imaginació entro en el món que vull.