L'ENCÀRREC

L’home seu a la barra davant d’una copa de conyac. El bar és senzill i petit, ideal per als seus propòsits. A l’hora prevista, un home irromp per la porta com si fos l’amo. Du un vestit passat de moda i una corbata que li va curta. El cambrer el saluda com es fa amb els clients habituals.

- El de sempre, senyor Romagosa?- li demana amb una tonada retòrica. I en Romagosa assenteix amb un ronc ofegat mentre s’enfila a un tamboret i saluda l’home del conyac amb un cop de cap. L’altre li torna la cortesia brandant la copa i amb un somriure de dissimulada satisfacció.

El cambrer prepara i serveix el combinat amb la perícia dels anys de professió. De sobte, però, en un badada insospitada, la copa li llisca d’entre les mans i vessa el contingut pel damunt del client. L’home del conyac no pot evitar una familiar sensació de vertigen, el temor de ser descobert, però sap que cal actuar amb rapidesa. Així que, mentre en Romagosa avalua, incrèdul i indignat, la magnitud del desastre, se li atansa amb discreció i li ofereix amablement un mocador. Les mirades es creuen durant només un instant. L’home del conyac detecta un agraïment gasiu, en Romagosa no és capaç d’interpretat en els ulls de l’altre l’alleujament de la feina feta.

El cambrer insisteix en mitigar la destrossa amb un drap humitejat, però en Romagosa, la cara ben vermella, se’l treu de sobre sense contemplacions. Furga la butxaca a la recerca d’unes quantres monedes, les esclafa violentament al damunt de la barra i enfila el camí de la porta entre renecs, eixugant-se amb el mocador. El cambrer, en una actitud que voreja la humiliació, el segueix fins a la porta desfent-se en disculpes i explicacions. El que ve després, passa molt ràpid: un semàfor en vermell que passa inadvertit entre l’ofuscació, un autobús que fa tard, un esgarip, un impacte sord i silenci. L’home del conyac deixa un bitllet sobre la barra deserta i aprofita la confusió per a sortir del bar i comprovar quin és el següent encàrrec de la llista.