L'avi tenia por

Un relat de: GuillemdeClaravall

L'avi Bernat de nen estigué empresonat a Còrdova durant deu anys, després de la ràtzia d'Almansur contra Barcelona del 985. O potser seria més exacte dir que va restar tot aquest temps com a ostatge ja que en cap moment el van tancar en una cel·la o presó. En realitat, un cop van passar les primeres setmanes, el noble sarraí a qui li van adjudicar la custodia de l'avi el va portar a casa seva i el va tractar com a un més dels seus fills. Fins i tot va tenir el mateix mestre que ells. Però les primeres setmanes, tancat en una casa amb altres ostatges, esperant que Almansur i els seus capitans es repartissin el botí, o sigui se'ls repartissin, va passar molta por. El meu avi llavors només tenia 10 anys.
-Vau tenir por, avi? -Recordo que li vaig preguntar un dia. Sempre m'explicava històries de quan va estar a Còrdova com a ostatge o quan va tornar com a mercenari el 1010 quan les guerres civils de l'Àndalus.
-Al principi molta. Després em vaig adonar que no em farien mal, que viu i sencer els era de més utilitat. Però al principi pensava que no acabaria sencer.
-Què voleu dir avi? Teníeu por que us tallessin una orella -Havia sentit les barbaritats que els moros feien amb els presoners i els creia capaços de qualsevol cosa.
-No, Guillem, tenia por pels meus collonets.
-Com? -Tot sovint l'avi feia broma i jo mai sabia si parlava seriosament o m'estava embromant.
-El sarraïns agafen els presoners més joves i els capen. Els converteixen en eunucs. Al Joan, el fill dels criats, que van capturar alhora que a mi els hi van tallar.
-I què va passar? Es va morir?
-No, els metges d'allà saben molt bé com fer-ho, gairebé mai no se'ls hi mor cap nen. Hi ha un poble a tocar de Córdova, Lucena, on hi ha els millors cirurgians jueus especialitzats en aquesta operació.
-Però, per què ho fan això?
-Al principi ho feien per tal de tenir criats que protegissin els serralls dels nobles i califes sense el risc que caiguessin en la temptació, però després es van adonar que els eunucs eren més dòcils i més bon criats que no pas els homes sencers. Quan jo vaig ser-hi, a l'Àndalus, ni havia pertot arreu: alguns feien de criats, altres eren funcionaris; fins i tot a l'exèrcit te'ls trobaves.
L'avi es quedà una bona estona pensatiu. Després digué:
-Per això cada vegada que em venien a buscar em posava a tremolar. Encara hi somio, a vegades.


Comentaris

  • Una histoòria curiosa i segur que...[Ofensiu]
    Calderer | 27-12-2009


    ...ben documentada però amb algunes faltes que caldria esmenar, per exemple: ni havia...n'hi havia. També em sembla que el verbe embromar està mal utilitzat...segons el diccionari és emboirar-se, tapar-se però no fer broma a algú.

    Espero que segueixin aquestes històries d'uns avantpassats nostres tan llunyans

    Lluís

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

GuillemdeClaravall

2 Relats

5 Comentaris

1716 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Nascut el 1024 al castell familiiar de Claravall. Fill de Bernat Claravall el Fort i nét de Bernat de Claravall el de Còrdova.

Dels 10 als 21 anys vaig estar-me al monestir de Ripoll preparant-me per ser monjo. Després de la mort del meu germà gran en un aldarull amb feudetaris dels Pedrafosca el meu pare em cridà com a hereu dels feus familiars.

Per l'exitosa ratzia del 1050 contra la frontera de la taifa de Tortosa el meu senyor el Comte de Barcelona m'atorgà com a feu personal el castell de Torretorta i els alous i les terres per aprisionar que l'envolten.

I aquí em teniu l'estiu de 1051 assetjat al meu castell per una host de sarraïns que volen venjar-se de les derrotes de l'any passat.