L'avi del meu avi

Un relat de: Avet_blau

L' Avi del meu Avi,
es va enamorar bojament,
era un xicot robust, fort, mariner, de 24 anys,
allà l'any 1840, a un poblet de la costa Brava.
es deia Felip.

La seva passió es deia Margarida, una pubilla de 17 anys, cosina llunyana , tendra filla de mariners,
bojament enamorada també.

Cada matí quan s' allunyava la barca ,
Margarita es quedava moltes hores mirant la línea del mar, amb un plorar suau, melangiós, malaltís .

L' Avi del meu Avi,
quan tornava al vespre,
la trobava arran de mar , empapada en sal i llàgrimes,
i es fonien en una abraçada eterna, llarga com el dia.

Varen demanar permisos, testimonis, llicencies
gastant la setmanada en lletrats,
fins que de Roma el permís van tenir,
i van poder segellar el seu amor.

L' Avi del meu Avi,
continuava enamorat bojament,
era un home robust, fort, mariner,
Margarida li va donar els fills que tant desitjaven:
Josep, Teresa, Joan, Maria, Felip, fins a 7 fills.

Però la vida, injusta i cruel,
va anar matant un a un els fills,
i va morir el petit Felip, tresor del seu pare als 7 anys
i també la dolça Margarida ...

L' Avi del meu Avi,
es va enfonsar en un infern,
era un vell, abatut, trist, moribund,
quasi no tornava del mar,
demanant que una forta marinada,
se l'endugués a ell també.

Bons amics el varen tornar a la vida,
fins a recuperar l' il·lusió,
amb els anys va conèixer la Maria
també amb fills i marit morts,
dos cors tristos, plens d'enyor,
i en un darrer alè de vida,
nasqué el meu besavi Josep,
fruit de L' Amor de tardor,
fruit de La Mort de sa vida,
la mort de una eterna passió.

( com la Vida depèn sovint de la mort ,i com malgrat la desgràcia suprema, va renéixer la il·lusió)

Avet_blau

p.d.: * història Real

imatges: lacoctelera.com/burcet

Comentaris

  • Crec que...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 01-12-2007 | Valoració: 10

    una de les meravelles de viure és no saber el que el destí ens posarà al davant ni les sorpreses que ens té preparades. El que avui no era possible demà pot arribar a ser-ho.
    Amb aquest poema m'has fet recordar a un avantpassat meu i també la seva peculiar història personal.
    Una abraçada

  • Amor de tardor[Ofensiu]
    Naiade | 28-11-2007 | Valoració: 10

    Com m'agraden aquestes histories que han marcat els nostres orígens. Explicades generació rere generació al caliu de la llar de foc. Aquesta molt be podria inspirar una havanera. Per moltes penes que passem, no tenim mai que desesperar, sempre hi ha algú que ens espera i fa retrobar la il·lusió. Emotiu.
    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Avet_blau

Avet_blau

120 Relats

705 Comentaris

125574 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sanitat , 56 anys. Casat.
m'agrada la natura , els colors l' aire fresc: LA LLIBERTAT.
Adoro la muntanya i els seus colors,
el silenci i la pau.
Menjo i cullo del meu hort, que treballo.
m' agrada expresar sentiments amb paraules i música, m'allibera l'esperit.
M'agrada captar imatges, mirades:
i despres estar llargues estones mirant i recordant.
Ajudo a amorosir el dolor i tornar somriures, si puc.

juliol 2009
publicat llibre:
Relats, poemes i reflexions a la vora d'un Avet blau
ed. Minima ( girona)

any 2010:
he tret 4 CD- DISCS, de MÚSICA ( new age - chillout,):
NÚVOLS, FONTS, VENTS, OCELLS.
EN PROJECTE : ARBRES 2011.
es regala un exemplar de CD amb el llibre : RELATS....
( LLIBRERIA GELI de girona )


Avet_blau@yahoo.es (correo)

lacoctelera.com/burcet (imatges)
avet_blau@yahoo.es (correo)
http://xavierburcetdotcom.wordpress.com/Avet_blau (google)
Foto: Girona temps de flors