L'avi del meu avi

L' Avi del meu Avi,
es va enamorar bojament,
era un xicot robust, fort, mariner, de 24 anys,
allà l'any 1840, a un poblet de la costa Brava.
es deia Felip.

La seva passió es deia Margarida, una pubilla de 17 anys, cosina llunyana , tendra filla de mariners,
bojament enamorada també.

Cada matí quan s' allunyava la barca ,
Margarita es quedava moltes hores mirant la línea del mar, amb un plorar suau, melangiós, malaltís .

L' Avi del meu Avi,
quan tornava al vespre,
la trobava arran de mar , empapada en sal i llàgrimes,
i es fonien en una abraçada eterna, llarga com el dia.

Varen demanar permisos, testimonis, llicencies
gastant la setmanada en lletrats,
fins que de Roma el permís van tenir,
i van poder segellar el seu amor.

L' Avi del meu Avi,
continuava enamorat bojament,
era un home robust, fort, mariner,
Margarida li va donar els fills que tant desitjaven:
Josep, Teresa, Joan, Maria, Felip, fins a 7 fills.

Però la vida, injusta i cruel,
va anar matant un a un els fills,
i va morir el petit Felip, tresor del seu pare als 7 anys
i també la dolça Margarida ...

L' Avi del meu Avi,
es va enfonsar en un infern,
era un vell, abatut, trist, moribund,
quasi no tornava del mar,
demanant que una forta marinada,
se l'endugués a ell també.

Bons amics el varen tornar a la vida,
fins a recuperar l' il·lusió,
amb els anys va conèixer la Maria
també amb fills i marit morts,
dos cors tristos, plens d'enyor,
i en un darrer alè de vida,
nasqué el meu besavi Josep,
fruit de L' Amor de tardor,
fruit de La Mort de sa vida,
la mort de una eterna passió.

( com la Vida depèn sovint de la mort ,i com malgrat la desgràcia suprema, va renéixer la il·lusió)

Avet_blau

p.d.: * història Real

imatges: lacoctelera.com/burcet