L'Autobús

0

​El Senyor Zero camina, com cada dia des de fa massa anys, cap a la parada d’autobús on pren el relleu del conductor que el precedeix. Sap, amb la seguretat que dóna la repetició, que quan agafi l’autobús dins hi trobarà el mateix número de passatgers que sempre. Zero.


1

​Aixecar-se a les 7:00. Pixar i rentar-se les dents a les 7:02. Afaitar-se a les 7:07. Dutxar-se a les 7:14. Vestir-se a les 7:24. Pentinar-se a les 7:31. Donar un petó a la dona a les 7:34. Sortir de casa a les 7:35 per agafar l’autobús de les 7:40.
​Aquesta és la rutina que cada matí segueix el senyor One.


2

​Quan les parpelles vencen la força de la calidesa dels somnis, i passen els segons que no pertanyen ni al món oníric ni al de la monotonia, la Two se n’adona que s’ha adormit sobre els seus apunts.
​Sense perdre temps, agafa un bolígraf i la calculadora i surt de casa amb la mateixa roba i la mateixa olor que el dia anterior. Necessita agafar el mateix bus de sempre, el de les 7:43, per arribar a la universitat abans de que comenci l’examen.
​Quan hi puja saluda amb un “bon dia” al conductor i al senyor que l’acompanyen cada dia en el seu trajecte cap a la facu.


3

​La senyora Three es lleva amb el mateix pessimisme que l’acompanya des de que el seu marit es va quedar tetraplègic per culpa d’un accident a Alemanya, durant les seves noces d’or. Ara ell viu en una residència, i ella, tota sola, a la casa que es van comprar tot just abans de casar-se.
​Així que cada matí es desperta ben d’hora, es vesteix tan ràpid con pot i surt en busca de l’autobús. A dins hi trobarà les dues mateixes persones que es troba cada dia (més el conductor), i quan es dirigeixi cap al seu lloc, caminarà amb el cap cop, evitant que li vegin la cara. No voldrà que les persones que l’acompanyen en el trajecte cap a casa del seu amant reconeguin el seu sentiment de culpa.


4

Avui el senyor NO s’ha de llevar mitja hora abans, ja que té el cotxe al taller, passant la revisió dels 50.000 Km. Aquest petit canvi en la rutina diària fa que només llevar-se es senti descol·locat, així que s’afanya i corre cap a la dutxa d’aigua freda amb la que comença cada dia (el dolor punxant que l’aigua congelada produeix sobre la seva pell sempre és el primer plaer del dia). En sortir de la dutxa es pentina i, després de canviar-se la clenxa de lloc unes 15 vegades fins que n’aconsegueix una de perfecte, s’envernissa la closca amb gomina. Després es vesteix, es fa el nus de la corbata unes quantes vegades fins que aquest és perfectament simètric, i li dóna un petó de comiat a la seva dona.
​A la cuina es fa un suc de taronja natural i, després de repassar-se al mirall del rebedor, surt corrent en busca de l’autobús que avui l’ha de portar fins al despatx.

​Quan està creuant el semàfor veu com l’autobús que necessita està a punt d’arribar a la parada. Comença a córrer compulsivament, fins que se n’adona que agafant el següent autobús encara arriba puntual, i s’atura.
​

5

Quan ja ha pujat la senyora Three, el senyor Zero sap que ja no pujarà ningú més a l’autobús, i que en l’última parada del recorregut baixaran els 3 viatgers. Així que es relaxa i comença a pensar (com també fa cada dia) quan tindrà la valentia suficient per fer-li saber a la noia que cada dia puja a l’autobús per anar a la universitat, tot allò que sent en veure-la cada dia.


De sobte en una parada on mai ha pujat ningú, un senyor en posa enmig el carrer i fa el gest universal de parar l’autobús. El senyor Zero aconsegueix frenar quan manquen pocs metres per arribar al punt on està el senyor NO, que està cridant:
–Que està boig vostè? No ha vist que aquí hi ha una parada? Si comença a frenar un segon més tard no sé el que hauria passat!.

​Llavors el senyor Zero es gira cap als tres viatgers amb cara d’interrogació, i decideix tancar les portes i seguir el trajecte amb la mateixa calma amb la que es desenvolupa cada matí.