L'aranya

Un relat de: materesa
Que em passa pel cap?
No sé pas...
Lligada a aquest llit
que em fa de teranyina
s'em fa difícil respirar.

M'amara la suor del desig,
de sortir, volar, ballar,
Sentir una altra pell
sentir un altre alè,
sentir que la passió
em trenca a bocins
que em despulla,
m'esmicola...
m'esgota.

Però aquesta teranyina
m'ha embolcat bé.
L'aranya m'observa,
la duc a les entranyes.

Intento arrivar al sostre...

Comentaris

  • Ostres....[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 06-04-2013

    No pots ni imaginar-te com m'he sentit de indentificada amb aquest poema. Avui, en aquest precís moment.

    Potser per aquesta empatia que m'ha despertat m'ha agradat molt el poema. Perquè l'he fet una mica meu. Perquè jo també voldria anar cap el sostre.

    Trobo que té un ritme molt marcat. La primera estrofa, com de introducció, per acelerar-se a continuació amb la segona estrofa, que denota ganes de cridar, de sortir. Es palpa la necessitat de fugida. I això ho trobo fantàstic..

    Enhorabona. M'ha encantat.


    Abraçadotes.


    Salz.

l´Autor

materesa

2 Relats

2 Comentaris

1123 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor