L'angel que em va salvar del meu infern... (part I)

Un dia com qualsevol altre, vaig arribar a la porta d'aquelles 4 parets que segurament hauria d'anomenar casa... Vaig arribar cansat, esgotat sense ganes de res i molt menys d'escoltar les esbroncades de aquella mala bestia que m'obligaven a anomenar tieta...
Aquell monstre que em va acollir quan els meus pares van morir en aquell accident d'avió... Ni tant sols se perquè em va acollir, aquella mala pècora no estima a ningú llevat del seu gos. Sincerament preferiria estar en algun orfenat, en un reformatori, en una presó, en tot arreu menys allà...

Aquella dona em maltractava i m'insultava molt sovint...
Aquest mal son va començar així :

Jo, vivia feliçment en un poble perdut per Vilafranca un d'aquells pocs llocs al món on encara existia la pau...
Trobo a faltar aquell dies de tranquil·litat i d'alegria... Però sobretot enyoro els meus pares, els meus amics d'abans, en definitiva la meva vida, perquè el que estava vivint ara no se'n podia anomenar de vida...
Tot anava bé fins la matinada del 30 de juny... matinada en que els meus pares van agafar aquell avió cap a Paris...no m'hauria imaginat mai que seria l'ultima vegada que els veuria...