l'Àngel i el seu estel

Un relat de: Trossets del que penso

Una nit de lluna plena
em vaig trobar vora el mar
un àngel mig perdut
que no podia volar.
Buscava una estrella
que del cel havia caigut;
però no seria fàcil
doncs la llum havia perdut.
Per arreu vam preguntar
si algú potser la tenia
guardada en un calaix
per quedar-se-la de per vida.
Mes ningú en sabia res
i l'àngel es posar a plorar.
Si no trobava l'estel
mai tornaria a volar.
I veient les seves llàgrimes
aquella nena aparegué
amb l'estel entre les mans
i amb veu dolça li digué:
Si tot allò que estimes
lluites per aconseguir
mai més cap estrella
del teu cel tornarà a fugir.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer