L’AMOR TOT HO VENÇ I LA MORT TOT HO IGUALA

La frase la trobava a la façana del Cementiri Municipal de Vallmoll, al Camp sobirà, a la comarca de Tarragona, a la colònia del REINO DE ESPAÑA, que els nadius i/o aborígens em diem Catalunya.



Del topònim ens diu la Generalitat de ‘ Barcelona’ ; En la documentació antiga Valle Molli (segle XII), grafia aglutinada de vall moll ʻvall humida i blanaʼ.

No trobava cap dada del fossar, i desconec per la seva autoria, de la que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Hi havia una cançó – en llengua castellana, que entenem perfectament per aquestes terres- que deia que ‘no se estila ‘, com tampoc certament posar missatges ‘filosòfics’ a les façanes del cementiri, i menys encara decorar-les artísticament.

El trobàvem tancat en la visita que fèiem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, ens havien explicat que amb aquestes mesures pretenen evitar més que l’entrada dels vius per endur-se’n objectes de valor, la sortida dels mort per reivindicar justícia davant tanta iniquitat.

Pensava que ‘se non è vero, è ben trovato’ com tantes altres mostres d’enginy d’aquesta ciutadania acostumada al mal govern.