L'amor, simplement

Apropar-nos. Mirar-nos als ulls mentre intentem compassar les respiracions que s’acceleren amb cada segon que passa. I, els batecs, aquests que volen escapar-se per no seguir sent esclaus de la incertesa. Els primers fregaments... Tu a mi i jo a tu. Lents per no perdre’ns, per no fer desaparèixer l’essència d’allò que ens manté vius en aquest precís instant.

Busquem passió, intensitat, el desig ens crida i ens diu que correm perquè no se’ns escapi el moment. Però els petits detalls ens diuen a cau d’orella que caminem poc a poc, que el moment no s’escaparà si lentament l’anem fent nostre.

I apartem la mirada un segon només per poder retrobar-nos entre els somriures més purs. Temptacions amagades en moviments insegurs. Peus que es troben mentre tremolen al ritme que marquen els nervis que ballen dins nostre. La timidesa trencada en mil bocins per allò que sentim.

Lluiten sense por a la derrota, els nostres llavis. Els teus i els meus. Es creuen invictes, ignoren que els dos són víctimes sotmeses davant l’enemic.