Cercador
L'altre silenci
Un relat de: OgigiaNo és el tribut
dels relegats,
la ferida servitud
d'aquells amb nom difícil
i sospitós...
Ell em diu:
Intento escoltar enmig la nit,
amb la finestra oberta,
algun so des del bosc;
els animals de pupil•les
grosses
son discrets quan copulen
i fins i tot les rames del castanyer
resten adormides.
Llavors m'estiro a la vora
sense tocar-lo,
—ben just xiuxiuegem—
i a poc a poc ens embolcalla
la certesa
d'un pensament compartit,
o una sola vehemència.
La negror apelfada
ens guarda i ens diluïm
en la calma
d'un silenci amb grans
pupil•les.
Això és samar,
diu Fatema Mernissi
dels relegats,
la ferida servitud
d'aquells amb nom difícil
i sospitós...
Ell em diu:
Intento escoltar enmig la nit,
amb la finestra oberta,
algun so des del bosc;
els animals de pupil•les
grosses
son discrets quan copulen
i fins i tot les rames del castanyer
resten adormides.
Llavors m'estiro a la vora
sense tocar-lo,
—ben just xiuxiuegem—
i a poc a poc ens embolcalla
la certesa
d'un pensament compartit,
o una sola vehemència.
La negror apelfada
ens guarda i ens diluïm
en la calma
d'un silenci amb grans
pupil•les.
Això és samar,
diu Fatema Mernissi