Cercador
Laberint imaginari d'una ment abstracta
Un relat de: Marc FreixasFollets,
bruixes amb escombra,
colors,
persones de dibuixos animats,
monstres,...
i un laberint imaginari.
La ment somia, imagina un planeta,
ple de paratges encantats i colors inventats.
Laberint imaginari d'una ment abstracta,
manipulada de màgies ancestrals i fictícies.
Focs solars protegeixen paisatges recoberts de gel,
que t'ofereixen una vista meravellosa del lloc.
Lloc imprescindible de retrobament amb mi mateix,
per a poder relaxar ànsies i neguits,
fruit d'un desordre mental intern.
Laberint imaginari d'una ment abstracta,
encarregada de retornar-me en mi mateix una espurna de felicitat.
Galàxies,
planetes,
estrelles,
universos,
follets,
bruixes amb escombra,
colors,
persones de dibuixos animats,
monstres,...
Laberint imaginari d'una ment abstracta, perduda dins d'algú com tu i com jo;
perduda dins de tots els pensaments de la ment.
Comentaris
-
Només està gaudint, sí[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 07-11-2004 | Valoració: 10
i encara diria més; hi està jugant i ens n'està fent gaudir. Curiós poema de barreja fantàstica que ens ofereix un nou tast de la teva (sembla de moment) inesgotable imaginació.
Continuo llegint
Vicenç -
perduda?[Ofensiu]mar - montse assens | 06-11-2004 | Valoració: 10
una ment perduda? no ho crec...
només està gaudint
del joc del laberint
i es nutreix de totes les imatges que hi troba
per fer-se més gran, més àmplia, més plena...
i poder-les transcriure en forma de poema
una abraçada
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872782 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.