Laberint imaginari d'una ment abstracta

Un relat de: Marc Freixas

Follets,
bruixes amb escombra,
colors,
persones de dibuixos animats,
monstres,...

i un laberint imaginari.

La ment somia, imagina un planeta,
ple de paratges encantats i colors inventats.

Laberint imaginari d'una ment abstracta,
manipulada de màgies ancestrals i fictícies.

Focs solars protegeixen paisatges recoberts de gel,
que t'ofereixen una vista meravellosa del lloc.

Lloc imprescindible de retrobament amb mi mateix,
per a poder relaxar ànsies i neguits,
fruit d'un desordre mental intern.

Laberint imaginari d'una ment abstracta,
encarregada de retornar-me en mi mateix una espurna de felicitat.

Galàxies,
planetes,
estrelles,
universos,
follets,
bruixes amb escombra,
colors,
persones de dibuixos animats,
monstres,...

Laberint imaginari d'una ment abstracta, perduda dins d'algú com tu i com jo;
perduda dins de tots els pensaments de la ment.

Comentaris

  • Només està gaudint, sí[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 07-11-2004 | Valoració: 10

    i encara diria més; hi està jugant i ens n'està fent gaudir. Curiós poema de barreja fantàstica que ens ofereix un nou tast de la teva (sembla de moment) inesgotable imaginació.

    Continuo llegint

    Vicenç

  • perduda?[Ofensiu]
    mar - montse assens | 06-11-2004 | Valoració: 10

    una ment perduda? no ho crec...

    només està gaudint
    del joc del laberint
    i es nutreix de totes les imatges que hi troba
    per fer-se més gran, més àmplia, més plena...
    i poder-les transcriure en forma de poema

    una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.