Cercador
La visita
Un relat de: jpmerch- Compartir:
En una ocasió vam tenir la visita d'una cunyada que vingué a passar uns dies a casa. Deia que un antic nuvi seu, millor dit, el fantasma d'ell, l'estava assetjant, la qual cosa no era d'estranyar pel ressentiment que li deuria tenir deprés del que va passar. Un dia que feia molt de vent, ella es va encabotar en fer-li una foto d'aquestes que es fan al capvespre, en què el model alça una mà i sembla que hi aguanta el sol. Per enquadrar la foto, va fer-lo retrocedir amb la desgràcia de que el xicot va caure pel penya-segat. Total per a res, perquè la foto va eixir moguda i l'efecte del sol sobre la mà no semblava real.
La meua cunyada va pensar que si estava acompanyada, aquest esperit la deixaria en pau. Sembla que va ser així perquè durant tota l'estada amb nosaltres, no va tornar a parlar de l'assumpte. Però, jo crec que va ser perquè el fantasma va trobar més distret emprenyar-me a mi, sabedor del meu caràcter irritable. Tan bon punt va arribar a casa, que van començar els fenòmens paranormals, com ara, les cerveses es canviaven de lloc a la nevera, el comandament de la tele desapareixia, sense saber per què es canviava la temperatura de l'aire condicionat... Jo dissimulava i feia com si no passara res, no sé si per respecte al difunt o per la por que em feia que la cosa empitjorara.
Després de dues setmanes la cunyada va marxar pensant que ja no tornaria a ser molestada, jo no n'estava molt segur perquè del que no hi havia dubte, és de que l'esperit de l'infortunat se'n va anar amb ella, ja que les coses a casa, immediatament, van tornar a la normalitat.
La meua cunyada va pensar que si estava acompanyada, aquest esperit la deixaria en pau. Sembla que va ser així perquè durant tota l'estada amb nosaltres, no va tornar a parlar de l'assumpte. Però, jo crec que va ser perquè el fantasma va trobar més distret emprenyar-me a mi, sabedor del meu caràcter irritable. Tan bon punt va arribar a casa, que van començar els fenòmens paranormals, com ara, les cerveses es canviaven de lloc a la nevera, el comandament de la tele desapareixia, sense saber per què es canviava la temperatura de l'aire condicionat... Jo dissimulava i feia com si no passara res, no sé si per respecte al difunt o per la por que em feia que la cosa empitjorara.
Després de dues setmanes la cunyada va marxar pensant que ja no tornaria a ser molestada, jo no n'estava molt segur perquè del que no hi havia dubte, és de que l'esperit de l'infortunat se'n va anar amb ella, ja que les coses a casa, immediatament, van tornar a la normalitat.