La vida

Un relat de: blaiv74

Dins un carreró sense sortida,
la meva ànima compta enrera
en una habitació feta a mida,
i el meu cor deficient la crida.


Des de l'altra banda de la barrera,
a la llum de la meva vida.


A través del vidre la puc mirar.
Cada dia passa per davant.
I com pres no em puc enamorar;
es una il·lusió per un instant.


Per mi no passa desapercebuda
Entre la gent ambulant.


La meva ombra és la mort.
Em preparen el cant de dol.
En canvi ella voldrà un noi fort
que li doni amor i consol.


Passa per davant d'est a oest
i li vull posar de nom Sol.


La natura al dèbil no perdona
i se m'emporta el destí dolent,
darrer alè que ansieja aquesta dona
veient-la passar sempre somrient.


Ànims! Per aguantar la malaltia
aguantaré més i qualsevol turment.


Però... que torni demà,
sense mirar la finestra fosca.
Com a bruixot em farien cremar
L'esguerrada silueta tosca.


Passejant la vista per al vidre,
com busca la sortida la mosca.


El meu cor esdevé ardent
perquè veure-la s'ha convertit
en desig i únic al·licient
d'una vida sense sentit.


No l'acompanya el meu cos,
però sí el meu esperit.


Per a ella, flors, joies, tot!,
que és l'amor personalitzat.
I jo una salut que no pot,
que grata el vidre glaçat.


Que no sàpiga per ningú
qui li ho ha regalat.


Un raig de sol la il·lumina.
L'ombra pinta la forma atractiva.
El vent els cabells li pentina.
Cap a tu el meu cor em tiba!


Jo sóc fulla seca;
ella, planta viva.


Primavera, omple't de color!
Essència negada a l'intern.
Com també estiu i tardor.
I l'hivern m'esdevé etern


Que ella és àngel del Cel,
i aquesta habitació, l'infern.


Voldria poder-me apropar,
només per poder somiar.
Voldria també oblidar
que mai no la podré estimar.


Però és la força del meu batec
i necessito que torni a passar.


Estic en el camí del final.
Que m'impregni el seu olor suau!
No he fet ni bé ni cap mal
i anhelo un descans de pau.


Per últim desig, vull veure-la
una altra vegada, si us plau.


Millor una mort lenta que ràpida.
Per veure-la com la puc descriure.
I voldria que en la meva làpida
vingués algú a escriure:

"Jo la vaig conèixer,
jo sí vaig viure."






Comentaris

  • M'ha colpit molt aquest poema...[Ofensiu]
    Anna Maria Fontanals Veà | 27-08-2007 | Valoració: 9

    M'ha colpit maolt aquest poema: jo no sé si ès veritat o és fruit de la teva imaginació. La qual cosa és que jo com a jurat també la hagués premiat.
    Anna Maria Fontanals

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de blaiv74

blaiv74

33 Relats

62 Comentaris

38635 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Hola, em dic Blai i sóc de Rubí ( Barcelona) i m'agrada escriure històries entretingudes. Participo en diversos concursos on he aconseguit alguns premis. A part he estat durant quatre anys president d'una agrupació poètica ( A.R.C.A.) de la meva ciutat . I col·laboro en algunes revistes de caire local.