LA VIDA ES UN MOCADOR

Un relat de: RICK
Shafit i la Doctora

Passava el any 2007 principis de aquell estiu i la Bet estava preparant la maleta per anar sen de vacances i mentre estava pensant amb la Sonia que deuria estan fen lo mateix segons el pla que tenien per trobar-se a la parada de Taxi única que havia en el poble i marxar cap al aeroport

Arribaren amb el temps just al mostrador de facturació i quant els hi tocar la hostessa els comunicar que se avia tancat el embarcament, la Sonia amb cara de pocs amics comentar a la Bet que se entornava cap a cassa i a lo que la Bet digué : Sonia jo no amb penso rendir i compraré un altre bitllet dons la aventura es la aventura es miraren i rient foren a la oficina a comprar un altre bitllet

Després de despagar i un vol tranquil sense cap mes entrebanc aterraren al Marroc Aeroport de Casablanca i després del control de a duana corrian cap a la sortida on el esperava el xofer amb el Tot-Terreny 4x4 per portar-les cap a Essaouira a uns 450km de Casablanca

El 4x4 ronronejabe interminable en direcció cap Essaouira quant faltava encara la mitat del recorregut hi ja se estava fent fosc, avorrides per tan llarg viatge dons el xofer no parlava massa i a mes no sabia espanyol i menys català sols alguna paraula amb angles i amb aquest pensament estava que de sobta amb un sotrac de la carretera (aquell sotrac era el pare dels sotracs) el 4x4 fer un bot i al caure a terra el xofer perdé el control i el cotxe va anar a topar amb la única palmera que hi avia al costat de la carretera, i del cop un del eixos de les rodes davanteres es vara trencar

Dins el cotxe crits de espant i la Bet i la Sonia abraça’n se el xofer sols se li ocorreré dir xampurrejant el angles “Escusmy,escusmy,i am sorry plis”

Shafti que així es deia el xofer, per signes senyalant el mòbil que no es preocupessin que cridaria per telèfon ajuda al seu parent

Era nit tancada i encara no havia arribat ningú per ajudar quant aparegueren unes llums a lo lluny que se acostaven molt de presa i de sobte es pararen al costat del 4x4 i del cotxe baixaren dos persones i veient la cara de Shafti se adunaren que aquells no eren aquí esperava, deducció que venien a robar-les allà al mig de no re

Amb un impuls de reflex Shafti sense pensar se abalançar sobre ells dons ja havia agafat una clau de les rodes i deixar inconscient amb un, mentre el altre la estava agafant per el coll, la Bet i la Sonia se agafaren amb ell i li estiraven dels cabells perquè deixes anar al xofer. Amb això es veuen un altre cop unes llums que se acostaven llavors el segon malfactor deixar anar al xofer i amb la fugida tirar per terra a la Bet i la Sonia , agafar el cotxe i marxar a tota velocitat

Quant arribar el altre cotxe que aquet cop si era el del parent de Shafit que venia a recollir-los després de rebre la trucada de Shafit i presentar-se com el cunyat de Shafit i que es deia Ali. Pujaren tots al cotxe i es dirigiran cap Essaouira sense cap mes entrebanc, al arribar pararen primer a la casa de Shafit i les digué que se sentia molt avergonyit per lo que havia passat i que per desgravi i per compensar-les no tenien que preocupar-se que mentre estiguessin aquí a Essaouira la se va casa era la seva i que volia que acceptessin per favor i amb molta humilitat, la Bet i la Sonia molt abromades per el oferiment acceptaren

Passaren els dies de les petites vacances (deu dies no tenien mes pressupost) com mai ho avien passat es banyaren a la platja tots els dies i afalagades per la família de Shafit que sempre tenien un plat per oferir i plenes de atencions, pro tots se acaba i tenien que tornar cap a Barcelona aquell dia era un com un altre pro per elles era mes que això havia nascut una amistat que duraria tota la vida, i al anar a pujar al cotxe per marxar la Sonia se abraçar amb la dona i les filles de Shafit i la Bet fer lo mateix amb ell i entre somriures i plors de a comiat li digué la Bet, Shafit amic meu sempre me enrecordere de tu per lo que en es demostrat i que en vares salvar la vida aquella nit i vull donar-te una cosa com a agraïment i així te en recordaràs de mi, perquè sempre estaré amb deute amb tu Shafit i traient-se la cadena amb una pedra de “Lapizazuli” amb forma de cercle li donar, i amb això partiren cap a la tornada

UN ANY DESPRES

Havia passat un any de aquesta petita aventura quant la Dtra. Bet dons ara ja era Doctora, estava prenent un cafè en un descans del torn de nit a Urgències del Hospital de Algeciras i amb això se estava en recordant de la vivència en el Marroc concretament a Essaouira

De sobte sona la megafonia : “ Dtra Bet presentis urgentment a la entrada tenim un pacient accidentat “ la Bet arribar corrents i a la entrada veu una ca milla acompanyada per els camillers del “SAMU” i portaven un home ferit bastant greu per lo que a primera vista es veia que perdia molta sang, sé acosta i el mira, al obrir-li la camisa per escoltar les pulsacions del cor, se adonar que aquell home portava un penjoll que duia una pedra de “Lapizazuli” que reconeixia, i passada la sorpresa cridant digué als camillers que ràpidament el portessin cap el quiròfan

Es presentar com auxiliar al Dtor. Torrijos expert amb traumatismes i practicar la operació que fora un exit, i el Dtor digue que el pacient li quedaria la cama sense poder articular, li va comentar al acabar

Pasat un dia i amb el torn de nit la Dtra. Bet fer la ronde per controlar el pacients i en arribar a la habitació 303 va veure en el llit a en Shafit que la va reconeix a i amb un fil de veu diguer, Bet amiga meva i la Bet emocionada i llàgrimes al ulls li preguntar que com se avia fet aquell trauma a la cama i ell li contestar “amiga meva" la vida don moltes voltes i he tingut de emigrar dons es va acabar la feina de xofer i a casa no teníem cap mes ingrés va ser a llavor que vaig decidir venir cap Espanya per aconseguir un mon millor per els meus, i com no tenia diner per el viatge vaig pujar de polissó al Ferry al costat de la maquina exterior i amb va agafar la cama”

La Bet li digué que ara no es preocupes que estaba amb bones mans i ella se en cuidaria de traves de la ONG a la que pertanyia que li buscarien papers per poder estar aquí i també comentar que ella havia acabat al carrera a Barcelona i va aprofitar una oferta per estar aquí al Hospital de Algeciras i així poder ajudar als emigrants que arriben, posant una gota de solidaritat

Amb veu cansada Shafit emocionat digué que, moltes gracies i que a partir de ara no et preocupis Bet que ja no amb deus cap favor i que el millor favor que es varen fer a nosaltre mateixos va ser la amistat que se avia produït i que perduraria durant tota la vida i així es fongueren abraçats

ELS CAMINS ES CREUANT I LA VIDA ES UN MOCADOR

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer