Cercador
ELS BOLETS DEL CEL
Un relat de: RICK- Compartir:
Eren les sis del mati i Toni estaba trucant en Julio per quedar de acord i veures a la plaça del Poble amb les motos de Trial i començar a marxar cap a Ribes de Freser
per fer nit allà i al endemà fer la ascensió cap el Santuari de Nuria on buscarien els “BOLETS DEL CEL” que li havia dit el avi de en Julio
Dons com deia en Toni ja estava esperant a la plaça al Julio mentre es tapava perquè feia un fred bastant potent, amb això aparegué en Julio tot content
per iniciar la marxa
Un cop es saludaren tot seguit enfilaren la carretera general que els portaria fins a Ribes de Freser
Durant el trajecte va ser còmode dons cada cop que es creuaren amb alguna altre moto els enviaven rafagas de llum o saludaven amb la ma fen la senyal de Victoria
amb el dits
Havien anat a poc a poc pro sense aturar-se i ja se estaven acostant a Ribes de Freser lo que volia dir que un cop allà tindrien que buscar allotjament
Al arribar al poble passaren per varies cases això com Fondes i Pensions pro no trobaren cap que els hi agrades quant al final varen veure amb un carreró amagat
i amb el terra tot empedrat pensaren això era lo que buscaven un lloc per deixar les motos sense cridar la atenció
La Sra Conchita que així es deia la propietària de la Pensió molt amablement els preguntar que quants dies estarien i en Toni contestar
___ Sols dos dies
Toni i Julio agafaren les petites motxilles i les portaren cap la Pensió per deixar-les a la habitació i en ella comprovaren que des de la finestra podien veurà les dos
motos que estaven al peu de la Pensió lligades una amb la altre amb una cadena
Es donaren una dutxa i es prepararen un berenar -sopar fet amb entrepà amb pernil i unes Coca-Coles que havien comprat prèviament
Després de això es posaren a descansar per preparar-se al endemà pujar fins a la Vall de Núria
Passada la nit i no mes sortir el Sol es prepararen tot lo necessari per emprendre la pujada cap el Santuari de Núria i tot seguit enfilaren a la sortida del Poble
En direcció del camí que porta cap a Queralbs tot fen drecera per anar a buscar la via del Cremallera que anava cap a Núria
I un cop arribar al costat de la via se adonaren que la cosa no seria tan fàcil dons quedava amb prou feines un petit caminet al costat de les vies del Cremallera
___ Aixo es complica una mica (deia en Toni)
___ Va anem tirant i sobre la marxa farem (contestar en Julio )
En poc tros que havien recorregut la pendent cada cop era mes forte pro amb habilitat i equilibri anaren fen camí aprofitant de gaudir del paisatge
Al arribar a Queralbs uns pagesos el increparen preguntant
___ On aneu per aquí
___ Anem a Núria a buscar BOLETS DEL CEL ( deia en Julio )
___ Au va esteu bojos ( deia el pagès )
Seguiren pujant poc a poc pro sense parar i al arribar un pont molt estret no mes varen poder passar per sobre les puntes de les travesses de la via
La adrenalina colpejava per tot el cos fins que no van travessar tot el pont i un cop al altre banda del pont els esperava un espectacle de la natura
Amb la caiguda de aigua anomenada “LA CUA DE CAVALL” això els va fer parar per fer-se unes bonic as fotos
Un cop represa la marxa seguiren per el petit camí que quedava al costat de la via després de seguir pujant un bon tros se el presentar una altre
dificultat, davant seu hi havia el túnel final que desembocava fins la Vall de Núria
El pas per el camí se anava estrenyent i al entrar dins el túnel sols quedaven les puntes de les travesses de la via
Sense pensar mes enfilaren cap dins el Túnel pro avants havien sentit que pujava un tren Cremallera i se apartaren avants de entrar i deixaren
passar el tren
Entraren al Túnel i el travessaren lo mes rapit possible no fos que tornes a baixar el tren i el agafes dins el túnel
Tot dintre del Túnel era foscor sols es veia la llum al final de ell la cosa era bastant tètrica
Un cop arribar al final, el espectacle mes meravellós de la natura se obria davant els seus ulls, la Vall de Núria amb tot el seu esplendor, les muntanyes, que
la rodegen majestuoses, el seu llac esplèndid i al centre com si fos una postal el Monestir fabulós i amb personalitat
Després de quedar extasiats lo que la natura els regalava als ulls en Toni i en Julio buscaren un lloc per deixar les motos i poder fer les fotos de rigor i es
deixaren caure a terra de cansament i de tensió per el recorregut tan selectiu i dificultós
Es posaren a menjar un entrepà per agafar forces per la tornada, de sobte es varen veure envoltat de gen curiosa preguntant com havien pujat fins allà dalt
amb les motos se sentien parlar amb varies llengües estrangeres
___ Dons per el camí al costat de la via ( contestava en Toni )
___ Sou Anglesos, Francesos etc., de on sou
___ Som Catalans ( contestar en Julio )
___ Va home no en feu la cara ( deia un altre )
___ La gent comenta que sou el primers que veuen aquí dalt amb moto pujant fins a Núria ( deia un que parlava en Català )
Després dels admiradors de ells i les motos es donaren una volta per la Vall i a la vora del Monestir li preguntaren amb un home ja una mica gran que estava
preparant uns sacs tot plens de uns bolets escarransits i li preguntaren que quins bolets eren aquells
El home tot sorprès els mirar i contestar
___ Son BOLETS DEL CEL
___ Veus Toni ja to deia jo aquests son el bolets que deia el meu avi i que es troben per aquestes Valls
El home se el mira i diu
___ Be alguna gent com jo li diem BOLETS DEL CEL perquè els tenim que venir a buscar tan amunt pro també se els coneix per “ MOXURNONTS “
___ I per els poblets de aquí no li fan cas i els donen per el bestia
___ Si os agraden i en voleu os puc donar un parell de bosses dons ne agafat masses i me en sobren, agafeu aquestes dues que cada una son cinc quilos
___ Moltes gracies bon home al avi de en Julio el faran molt content, digui que li hem de donar ( deia en Toni )
___ Au va que no os he dit que os les dono dons no en parlem mes i tu Julio et dius Julio oi done records al teu avi que de BOLETS DEL CEL encara se en fan
Agafaren les bosses de BOLETS DEL CEL i se acostaren cap a les motos per lligar els sacs a les motxilles
Després de descansar lo suficient i esperar que passes davant seu el Tren/Cremallera i esperar un tems raonable fan una ultima mirada al esplèndid paisatge de la
Vall de Núria i se encaminaren cap el túnel del tren per començar la baixada fins a Ribes de Freser
La baixada va transcorre plàcidament dons com era baixant el camí es feia mes descansat i a mes ja el coneixien
Pro encara tindrien una sorpresa, en un revolt del camí de la via van escoltar un xiulet de tren i es que en direcció contraria pujava una altre unitat del Cremallera
i el problema era que per el caminet que baixaven tenien al costat el tal ut de terra i el espai que quedava entre el tren i ells era molt poc i quant va arribar el tren
a la seva altura es van tindre que arrambar cap el tal ut de terra tot lo que van poder perquè el tren passes i no els toques, al passar el tren el maquinista els va dir
de tot dons no esperava trobar ningú per aquell lloc
Be a la fi tot va acabar amb un ensurt i al arribar a la altura de la caiguda de aigua de la “ CUA DE CAVALL “ es pararen un tros mes aval per descansar el peus
es tragueren les botes especials per anar amb moto i també els mitjons que el posaren en remull dins el aigua de un petit rec que aprofitaren per agafar aigua
( una mica mes amunt de on estaven el mitjons ) per omplir les cantimplores
Amb això estaven quant van veure mes avall que i havia uns turistes o ves a saber que dons estaven bevent aigua mes avall de on tenien els mitjons en remull
el Toni els advertí
___ EEEIII no beveu aquí que hi tenim els mitjons en remull, si voleu veure feu mes amunt
Els turistes o lo que foren no feren cas de lo que els hi deien i seguien, veien això es posaren els mitjons i botes i re-emprenien la marxa fins a Ribes de Freser
Al arribar al poble de Ribes se arribaren a la Pensió i la Sra Conchita els preguntar com havia anat la excursió
___ Molt be i hem pogut portar uns quants BOLETS DEL CEL ( li contestar el Toni )
___ A veure ( mirant els BOLETS DEL CEL ) ja pro aquí en el poble hi ha poca gent que els digui BOLETS DEL CEL que això els hi deien perquè es troben tan amunt
___ de la muntanya pro en el poble de Ribes els diem “ MOXORNONTS “
Soparen poca cosa, una mica de embotit i una Cola i es posaren a dormir dons estaven rebentats per el esforç i les emocions
El mati a primera hora prepararen les motxilles i agafaren les motos per emprendré el camí de tornada pro avants es acomiaden de la Sra Conchita
Sortien del poble per enfilar la carretera i els paren una parella de Guardia Civil que els demanaren la documentació i un cop revisada i no trobar res fora de lo
normal digueren que podien continuar el camí i al arrencar sentiren un comentari del Guardia Civil que deia
___ “ Es la primera vez que reviso la documentacion i las motos i todo esta en regla les felicito sigan asi “
El trajecte el varen fer sense cap mes incident i al arribar el poble de San Pera de Vilamajor en Toni acompanyar el Julio a casa seva i al entrar saludar els seus pares i
explicar com havia anat la excursió mentre parlaven del viatge en Toni es fixar a un reco del menjador sentat amb una sillo hi havia el avi de en Julio i que aquest li
digué :
___ Mira avi lo que porto ha veure si saps lo que son
___ OOOOH pro si son BOLETS DEL CEL, gracies Julio me es fet en recordar quant jo era jove i anava amb la teva avia (que el cel sigui) a buscar BOLETS DEL CEL
___ Pro saps lo que me han dit que ara ja no es diuen BOLETS DEL CEL si no “ MOXORNONTS “ que to expliqui en Toni ( deia en Julio al avi )
___ No cal que me ho expliqui que ja ho se pro com que es tenen que anar a buscar tant amunt de la muntanya la teva avia i jo sempre el hem dit
___ BOLETS DEL CEL
___ Gracies Julio me has fet tornar al meus anys de jove amb la teva avia tal com ja te he dit vine que te doni una abraçada Julio
Els dos se abraçaren emocionada-ment i el Toni sa acomiada de en Julio i dels seus pares i també del avi Ferran
En Toni agafar la moto i dirigint-se a tots mentre arrancava la moto i alçant la ma fen el signe de la Victoria amb els dits digué
¡ ¡ VISCA ELS BOLETS DEL CEL ¡ ¡
per fer nit allà i al endemà fer la ascensió cap el Santuari de Nuria on buscarien els “BOLETS DEL CEL” que li havia dit el avi de en Julio
Dons com deia en Toni ja estava esperant a la plaça al Julio mentre es tapava perquè feia un fred bastant potent, amb això aparegué en Julio tot content
per iniciar la marxa
Un cop es saludaren tot seguit enfilaren la carretera general que els portaria fins a Ribes de Freser
Durant el trajecte va ser còmode dons cada cop que es creuaren amb alguna altre moto els enviaven rafagas de llum o saludaven amb la ma fen la senyal de Victoria
amb el dits
Havien anat a poc a poc pro sense aturar-se i ja se estaven acostant a Ribes de Freser lo que volia dir que un cop allà tindrien que buscar allotjament
Al arribar al poble passaren per varies cases això com Fondes i Pensions pro no trobaren cap que els hi agrades quant al final varen veure amb un carreró amagat
i amb el terra tot empedrat pensaren això era lo que buscaven un lloc per deixar les motos sense cridar la atenció
La Sra Conchita que així es deia la propietària de la Pensió molt amablement els preguntar que quants dies estarien i en Toni contestar
___ Sols dos dies
Toni i Julio agafaren les petites motxilles i les portaren cap la Pensió per deixar-les a la habitació i en ella comprovaren que des de la finestra podien veurà les dos
motos que estaven al peu de la Pensió lligades una amb la altre amb una cadena
Es donaren una dutxa i es prepararen un berenar -sopar fet amb entrepà amb pernil i unes Coca-Coles que havien comprat prèviament
Després de això es posaren a descansar per preparar-se al endemà pujar fins a la Vall de Núria
Passada la nit i no mes sortir el Sol es prepararen tot lo necessari per emprendre la pujada cap el Santuari de Núria i tot seguit enfilaren a la sortida del Poble
En direcció del camí que porta cap a Queralbs tot fen drecera per anar a buscar la via del Cremallera que anava cap a Núria
I un cop arribar al costat de la via se adonaren que la cosa no seria tan fàcil dons quedava amb prou feines un petit caminet al costat de les vies del Cremallera
___ Aixo es complica una mica (deia en Toni)
___ Va anem tirant i sobre la marxa farem (contestar en Julio )
En poc tros que havien recorregut la pendent cada cop era mes forte pro amb habilitat i equilibri anaren fen camí aprofitant de gaudir del paisatge
Al arribar a Queralbs uns pagesos el increparen preguntant
___ On aneu per aquí
___ Anem a Núria a buscar BOLETS DEL CEL ( deia en Julio )
___ Au va esteu bojos ( deia el pagès )
Seguiren pujant poc a poc pro sense parar i al arribar un pont molt estret no mes varen poder passar per sobre les puntes de les travesses de la via
La adrenalina colpejava per tot el cos fins que no van travessar tot el pont i un cop al altre banda del pont els esperava un espectacle de la natura
Amb la caiguda de aigua anomenada “LA CUA DE CAVALL” això els va fer parar per fer-se unes bonic as fotos
Un cop represa la marxa seguiren per el petit camí que quedava al costat de la via després de seguir pujant un bon tros se el presentar una altre
dificultat, davant seu hi havia el túnel final que desembocava fins la Vall de Núria
El pas per el camí se anava estrenyent i al entrar dins el túnel sols quedaven les puntes de les travesses de la via
Sense pensar mes enfilaren cap dins el Túnel pro avants havien sentit que pujava un tren Cremallera i se apartaren avants de entrar i deixaren
passar el tren
Entraren al Túnel i el travessaren lo mes rapit possible no fos que tornes a baixar el tren i el agafes dins el túnel
Tot dintre del Túnel era foscor sols es veia la llum al final de ell la cosa era bastant tètrica
Un cop arribar al final, el espectacle mes meravellós de la natura se obria davant els seus ulls, la Vall de Núria amb tot el seu esplendor, les muntanyes, que
la rodegen majestuoses, el seu llac esplèndid i al centre com si fos una postal el Monestir fabulós i amb personalitat
Després de quedar extasiats lo que la natura els regalava als ulls en Toni i en Julio buscaren un lloc per deixar les motos i poder fer les fotos de rigor i es
deixaren caure a terra de cansament i de tensió per el recorregut tan selectiu i dificultós
Es posaren a menjar un entrepà per agafar forces per la tornada, de sobte es varen veure envoltat de gen curiosa preguntant com havien pujat fins allà dalt
amb les motos se sentien parlar amb varies llengües estrangeres
___ Dons per el camí al costat de la via ( contestava en Toni )
___ Sou Anglesos, Francesos etc., de on sou
___ Som Catalans ( contestar en Julio )
___ Va home no en feu la cara ( deia un altre )
___ La gent comenta que sou el primers que veuen aquí dalt amb moto pujant fins a Núria ( deia un que parlava en Català )
Després dels admiradors de ells i les motos es donaren una volta per la Vall i a la vora del Monestir li preguntaren amb un home ja una mica gran que estava
preparant uns sacs tot plens de uns bolets escarransits i li preguntaren que quins bolets eren aquells
El home tot sorprès els mirar i contestar
___ Son BOLETS DEL CEL
___ Veus Toni ja to deia jo aquests son el bolets que deia el meu avi i que es troben per aquestes Valls
El home se el mira i diu
___ Be alguna gent com jo li diem BOLETS DEL CEL perquè els tenim que venir a buscar tan amunt pro també se els coneix per “ MOXURNONTS “
___ I per els poblets de aquí no li fan cas i els donen per el bestia
___ Si os agraden i en voleu os puc donar un parell de bosses dons ne agafat masses i me en sobren, agafeu aquestes dues que cada una son cinc quilos
___ Moltes gracies bon home al avi de en Julio el faran molt content, digui que li hem de donar ( deia en Toni )
___ Au va que no os he dit que os les dono dons no en parlem mes i tu Julio et dius Julio oi done records al teu avi que de BOLETS DEL CEL encara se en fan
Agafaren les bosses de BOLETS DEL CEL i se acostaren cap a les motos per lligar els sacs a les motxilles
Després de descansar lo suficient i esperar que passes davant seu el Tren/Cremallera i esperar un tems raonable fan una ultima mirada al esplèndid paisatge de la
Vall de Núria i se encaminaren cap el túnel del tren per començar la baixada fins a Ribes de Freser
La baixada va transcorre plàcidament dons com era baixant el camí es feia mes descansat i a mes ja el coneixien
Pro encara tindrien una sorpresa, en un revolt del camí de la via van escoltar un xiulet de tren i es que en direcció contraria pujava una altre unitat del Cremallera
i el problema era que per el caminet que baixaven tenien al costat el tal ut de terra i el espai que quedava entre el tren i ells era molt poc i quant va arribar el tren
a la seva altura es van tindre que arrambar cap el tal ut de terra tot lo que van poder perquè el tren passes i no els toques, al passar el tren el maquinista els va dir
de tot dons no esperava trobar ningú per aquell lloc
Be a la fi tot va acabar amb un ensurt i al arribar a la altura de la caiguda de aigua de la “ CUA DE CAVALL “ es pararen un tros mes aval per descansar el peus
es tragueren les botes especials per anar amb moto i també els mitjons que el posaren en remull dins el aigua de un petit rec que aprofitaren per agafar aigua
( una mica mes amunt de on estaven el mitjons ) per omplir les cantimplores
Amb això estaven quant van veure mes avall que i havia uns turistes o ves a saber que dons estaven bevent aigua mes avall de on tenien els mitjons en remull
el Toni els advertí
___ EEEIII no beveu aquí que hi tenim els mitjons en remull, si voleu veure feu mes amunt
Els turistes o lo que foren no feren cas de lo que els hi deien i seguien, veien això es posaren els mitjons i botes i re-emprenien la marxa fins a Ribes de Freser
Al arribar al poble de Ribes se arribaren a la Pensió i la Sra Conchita els preguntar com havia anat la excursió
___ Molt be i hem pogut portar uns quants BOLETS DEL CEL ( li contestar el Toni )
___ A veure ( mirant els BOLETS DEL CEL ) ja pro aquí en el poble hi ha poca gent que els digui BOLETS DEL CEL que això els hi deien perquè es troben tan amunt
___ de la muntanya pro en el poble de Ribes els diem “ MOXORNONTS “
Soparen poca cosa, una mica de embotit i una Cola i es posaren a dormir dons estaven rebentats per el esforç i les emocions
El mati a primera hora prepararen les motxilles i agafaren les motos per emprendré el camí de tornada pro avants es acomiaden de la Sra Conchita
Sortien del poble per enfilar la carretera i els paren una parella de Guardia Civil que els demanaren la documentació i un cop revisada i no trobar res fora de lo
normal digueren que podien continuar el camí i al arrencar sentiren un comentari del Guardia Civil que deia
___ “ Es la primera vez que reviso la documentacion i las motos i todo esta en regla les felicito sigan asi “
El trajecte el varen fer sense cap mes incident i al arribar el poble de San Pera de Vilamajor en Toni acompanyar el Julio a casa seva i al entrar saludar els seus pares i
explicar com havia anat la excursió mentre parlaven del viatge en Toni es fixar a un reco del menjador sentat amb una sillo hi havia el avi de en Julio i que aquest li
digué :
___ Mira avi lo que porto ha veure si saps lo que son
___ OOOOH pro si son BOLETS DEL CEL, gracies Julio me es fet en recordar quant jo era jove i anava amb la teva avia (que el cel sigui) a buscar BOLETS DEL CEL
___ Pro saps lo que me han dit que ara ja no es diuen BOLETS DEL CEL si no “ MOXORNONTS “ que to expliqui en Toni ( deia en Julio al avi )
___ No cal que me ho expliqui que ja ho se pro com que es tenen que anar a buscar tant amunt de la muntanya la teva avia i jo sempre el hem dit
___ BOLETS DEL CEL
___ Gracies Julio me has fet tornar al meus anys de jove amb la teva avia tal com ja te he dit vine que te doni una abraçada Julio
Els dos se abraçaren emocionada-ment i el Toni sa acomiada de en Julio i dels seus pares i també del avi Ferran
En Toni agafar la moto i dirigint-se a tots mentre arrancava la moto i alçant la ma fen el signe de la Victoria amb els dits digué
¡ ¡ VISCA ELS BOLETS DEL CEL ¡ ¡
