La vida continua

Un relat de: Noia Targarina


La vida continua,
sense l'Òscar,
sempre en tot moment,
recordo l’Òscar,
sempre el trobo a faltar,
en tot moment,
el recordo,
encara que pensar que no hi és,
per mi és molt dur,
són molts anys junts al seu costat,
I de cop volta
pensar que no hi és al meu costat,
encara és molt dur,
el meu cor el troba a faltar al meu costat,
i sento que la vida ha canviat per mi,
i per l’Òscar el meu fill.
En un moment la vida ens ha donat un revés,
i sobreposar-se és molt difícil,
encara em sento trista,
em costa sobreposar la situació,
per mi l’Òscar era molt especial,
era l’amor de la meva vida,
encara hi ha vegades
que les llàgrimes baixen pels meus ulls,
pensar en ell,
m'està costant no sentir-me trista,
són molts anys i molts vivències al seu costat,
son 35 anys al seu costat i això no s’oblida.
Encara tinc el meu pensament
amb l’Òscar al meu pensament.
sempre l’estimaré i mai l’oblidaré!
la pena que porto dins el meu cor, és molta
i em costa no sentir-me trista al recordar-lo
me l’estimava molt,
i encara hi ha gent que no entén com em sento.
Me l’estimava molt i sempre pensaré en ell,
el dolor és molt fons dins del meu cor,
la vida dóna molts tombs i sempre el recordaré
amb molta estimació dins el meu cor.
Òscar si em sents t'he de dir que
et trobo molt a faltar al meu costat
i m’agradaria tenir-te al meu costat
en tot moment carinyo!
que dura que és la vida
que no tinc la persona
que més m'estimo al meu costat!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: