Cercador
La una és amor.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
La flor, és la flor
la foto, la foto.
La foto d'una
flor, pot ser
una foto molt
bonica, o potser
és bonica la flor.
Foto i flor.
No"una" foto
i "una" flor.
Si no.
La foto, de
la flor.
Ella segueix
allí. No se
si m'espera;
més aviat
no.
L'observador
modifica la
realitat
observada,
que modifica
a l'observador.
Ara friso.
Per la meva
flor!.
Comentaris
-
Moltes mercès pels comentaris Aleix i Jordi.[Ofensiu]Epicuri | 23-02-2014
Efectivament, demà tornaré a passar pel lloc del meu nou amor. Com seguirà "la meva" flor? friso per olorar-la i saber d'ella. Altrament ja no mes em quedarà la foto. Per quant de temps?...i el poema amb els vostres comentaris...un cop fet l'amor, tampoc és tant fàcil esborrar-lo. Ves a saber, pot ser l'univers ja mai tornarà a ser el mateix! ;-)
-
Mecànica quàntica.[Ofensiu]Jordi Abellán Deu | 23-02-2014
Res roman igual si hi ha un observador. Crec que aquest és un principi de la teoria.
M'agrada el rerafons del teu poema en el que al final frises per la flor. Però la flor es un moment en la història que es pot recordar, jo diria que molt millor i amb matissos més vívids que en cap fotografia. I la foto és un altre objecte en sí mateix....
D'acord.. nascut de una realitat distinta però ja independent i té la seva propia vida.
Així que al final podem frisar per la flor en aquell dia (suposo asolellat) i al mateix temps embadalirnos en la bellesa d'una imatge en ella mateixan que ja no té perqué contenir un record..
Tot i així no és més que una reflexió que m'ha portat la lectura de les teves línies i per suposat només és una deriva que no preten tenir raó.
Una abraçada. -
Espiral[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 22-02-2014 | Valoració: 10
Un espiral de paraules, un canon de paraules, un remolí de paraules ben col·locades al voltant d'una imatge i un observador. Tens raó en el sentit de que l'observador canvia la realitat amb la seva mirada. No n'hi ha dos d'iguals. Davant una flor la meva dona veu color i jo olor. Una abraçada.
Aleix
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
429678 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com