La transparència del silenci....

Armat però amb les mans buides
solitari envoltat de gent
tot pensant amb la ment en blanc
he arribat fins a tu....

Crec que sé
sé que crec
i tan sols puc
afirmar
que camino endut
per les onades
del desig
i que sóc un mut
en mig d'un món de
xerrameques....

Armat però amb les mans buides
descuidat arronso les ales
car ja no puc volar
sóc ocell de grans viatges
pelegrí sense pàtria
o és que la pàtria sempre és amb mi?


Crec que sé
sé que crec
hi penso
em perdo
i mentrestant
t'observo
ja t'he trobat,,,,,
,en la buidor
volo alt...cercant sobre l'asfalt.
..ebri i malalt de sentiment ple...i

en la transparència
del Silenci....