Cercador
La teva mirada clara
Un relat de: Marc FreixasFa cosa de tres setmanes
que vaig venir a veure't
enmig de bells carrers,
allà a Roda, al teu poble.
Mentre passejava amb la dona i els fills,
no podia treure'm les imatges del teu rostre
perquè m'acompanyaven sense demanar res a canvi...
només el somriure
deia quelcom ben poètic i sincer, i de tu a mi
i de jo a tu, en el pensament,
i tan sols en la mirada.Era la teva mirada clara, transparent,
per on hi deixo entrar la teva inspiració
i m'envaeix
i llavors t'escolto altra vegada
i escric perquè em dictes les paraules exactes, aquelles que poden dir i fer en el propi poema... i només el somriure, allà
al davant de la porta de casa teva, on vas néixer,
i tan sols això, el somriure
que m'acarona la ment per donar-me consells
i guia els passos a nova arrel per composar
en aquella part de tu que vull fer meva, en aquell sostre immillorable.
La teva mirada clara
practica la senzillesa en tots els teus versos,
i jo encara en vull aprendre més de tu... no en tinc prou en saber-te meu
i fer que si amb el cap
mentre escolto noves classes de metàfores
que m'ajuden, tot i així, a continuar creixent
en aquest tan llarg i ample camí d'escriure.
Et porto al cor.Et tinc a l'ànima.Et sento per dins del cos
recorrent els espais i el temps i la pròpia vida.
T'escric poemes perquè t'admiro
i perquè tu me'ls fas escriure... em dictes emocions
i no sóc capaç de controlar-les
i surten enfora
i potser altres ulls les voldran llegir.
La teva mirada serà clara i transparent...
llavors t'escoltaré com sempre
i em tornaràs a dir i fer paraules en el propi poema.
que vaig venir a veure't
enmig de bells carrers,
allà a Roda, al teu poble.
Mentre passejava amb la dona i els fills,
no podia treure'm les imatges del teu rostre
perquè m'acompanyaven sense demanar res a canvi...
només el somriure
deia quelcom ben poètic i sincer, i de tu a mi
i de jo a tu, en el pensament,
i tan sols en la mirada.Era la teva mirada clara, transparent,
per on hi deixo entrar la teva inspiració
i m'envaeix
i llavors t'escolto altra vegada
i escric perquè em dictes les paraules exactes, aquelles que poden dir i fer en el propi poema... i només el somriure, allà
al davant de la porta de casa teva, on vas néixer,
i tan sols això, el somriure
que m'acarona la ment per donar-me consells
i guia els passos a nova arrel per composar
en aquella part de tu que vull fer meva, en aquell sostre immillorable.
La teva mirada clara
practica la senzillesa en tots els teus versos,
i jo encara en vull aprendre més de tu... no en tinc prou en saber-te meu
i fer que si amb el cap
mentre escolto noves classes de metàfores
que m'ajuden, tot i així, a continuar creixent
en aquest tan llarg i ample camí d'escriure.
Et porto al cor.Et tinc a l'ànima.Et sento per dins del cos
recorrent els espais i el temps i la pròpia vida.
T'escric poemes perquè t'admiro
i perquè tu me'ls fas escriure... em dictes emocions
i no sóc capaç de controlar-les
i surten enfora
i potser altres ulls les voldran llegir.
La teva mirada serà clara i transparent...
llavors t'escoltaré com sempre
i em tornaràs a dir i fer paraules en el propi poema.
Comentaris
-
feliç dedicatoria[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 01-03-2011
feta amb tremp i admiració. Bon poema Marc, boniques paraules per a una persona entranyable. Et felicito per la teva facilitat en narrar poèticament fets quotidians, però gens banals.
Ferran -
Que bonic, Marc!![Ofensiu]teresa serramia | 01-03-2011
Quin poder el de les paraules....en la poesia. Poder de comunicació i d'arrelarmnet dins l'ànima. Defer-nos íntims amics del poeta que, tal volta, ni ens ha conegut..
Marí i Pol: un arpa sonant delicadament enmig del gran silencia.
Una gran, immensa abraçada...Milers de petons per aquesta dona i aquets fills tan mervaellosos............... -
bonic homenatge[Ofensiu]joandemataro | 25-02-2011 | Valoració: 10
al Gran Martí i Pol, per mi també és un gran referent
salutacions cordials des de mataró
joan
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872700 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.