La teva mirada clara

Un relat de: Marc Freixas
Fa cosa de tres setmanes
que vaig venir a veure't
enmig de bells carrers,
allà a Roda, al teu poble.
Mentre passejava amb la dona i els fills,
no podia treure'm les imatges del teu rostre
perquè m'acompanyaven sense demanar res a canvi...
només el somriure
deia quelcom ben poètic i sincer, i de tu a mi
i de jo a tu, en el pensament,
i tan sols en la mirada.Era la teva mirada clara, transparent,
per on hi deixo entrar la teva inspiració
i m'envaeix
i llavors t'escolto altra vegada
i escric perquè em dictes les paraules exactes, aquelles que poden dir i fer en el propi poema... i només el somriure, allà
al davant de la porta de casa teva, on vas néixer,
i tan sols això, el somriure
que m'acarona la ment per donar-me consells
i guia els passos a nova arrel per composar
en aquella part de tu que vull fer meva, en aquell sostre immillorable.
La teva mirada clara
practica la senzillesa en tots els teus versos,
i jo encara en vull aprendre més de tu... no en tinc prou en saber-te meu
i fer que si amb el cap
mentre escolto noves classes de metàfores
que m'ajuden, tot i així, a continuar creixent
en aquest tan llarg i ample camí d'escriure.
Et porto al cor.Et tinc a l'ànima.Et sento per dins del cos
recorrent els espais i el temps i la pròpia vida.
T'escric poemes perquè t'admiro
i perquè tu me'ls fas escriure... em dictes emocions
i no sóc capaç de controlar-les
i surten enfora
i potser altres ulls les voldran llegir.
La teva mirada serà clara i transparent...
llavors t'escoltaré com sempre
i em tornaràs a dir i fer paraules en el propi poema.

Comentaris

  • feliç dedicatoria[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 01-03-2011

    feta amb tremp i admiració. Bon poema Marc, boniques paraules per a una persona entranyable. Et felicito per la teva facilitat en narrar poèticament fets quotidians, però gens banals.

    Ferran

  • Que bonic, Marc!![Ofensiu]
    teresa serramia | 01-03-2011

    Quin poder el de les paraules....en la poesia. Poder de comunicació i d'arrelarmnet dins l'ànima. Defer-nos íntims amics del poeta que, tal volta, ni ens ha conegut..
    Marí i Pol: un arpa sonant delicadament enmig del gran silencia.
    Una gran, immensa abraçada...Milers de petons per aquesta dona i aquets fills tan mervaellosos...............

  • bonic homenatge[Ofensiu]
    joandemataro | 25-02-2011 | Valoració: 10

    al Gran Martí i Pol, per mi també és un gran referent
    salutacions cordials des de mataró
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820761 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.