La teva força...

Un relat de: Marc Freixas

La teva força
uneix la paraula i el vers
de manera sublim i imprescindible.
El teu taranna
es magia sana pels sentits
quan parlem damunt del full
de la puresa,
de la vivesa en el si del teu talent,
que dona com a resultat
allo que mereixes de manera indiscutible.
I ara... ara direm
que fins i tot la narrativa
ha estat a l'alçada de les circumstancies
alhora de triar-te precisament a tu
en aquest reconeixement immens que ja has conquerit.
Nomes em fa falta
donar-te les gracies per escriure
perque ja sabem que el cami es llarg i ample,
i sabem del cert
que en aquesta amplitud
hem de fer-hi cabre el talent indiscutible, altra volta si es vol per dir-ho clar, mentre la llargada l'omplirem de petites grans victories... d'alegria desbordada, per dir-ho encara mes clar.
Enhorabona.


A la Pilar -brins-

Comentaris

  • Moltíssimes gràcies...[Ofensiu]
    brins | 04-12-2010 | Valoració: 10

    Què puc dir-te, Marc? No tinc paraules per agrair-te el detall que has tingut amb mi...Tan sols et puc dir...GRÂCIES.

    És un poema preciós, com tots els que fas. La bellesa dels mots t'emana amb molta facilitat; saps expressar allò que vols dir amb una delicadesa i sensibilitat que arriba de seguida al cor del lector. T'encoratjo a escriure molt i molt.

    Veig que tens una dona preciosa, et desitjo molta felicitat al seu costat, amb la companyia de la Marina i el Biel que també deuen ser guapíssims.

    Una abraçada molt forta,

    Pilar

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872473 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.