La teua mort, però

Un relat de: raima

La teua mort, però.
La meua primerenca mort és la teua. Amb tu me'n vaig. Però sense tu torne.
El temps allunya els nostres llavis. Però els dies acosten el nostre encontre.
Espera'm. Una estoneta.
Seurem juntes, com l'última vegada.
A ensumar el plaer d'aquesta presència nostra.
I riurem com mai ho hem fet, i tremolarem una vegada més entenent la força de cada instant comú, d'aquesta connexió irrepetible, entre tu i jo. Quan s'estimem.
(per a Patty)

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer