la teua mà

Un relat de: sucdetaronja

La teua mà,
ferma,
forta.
M'ajuda a caminar,
a tornar-me a alçar.
Converteixes cordes fluixes
en camins segurs.
Transformes dubtes
en respostes tranquil·litzadores.
Dibuixes el meu somriure
sense llapis ni pinzells.
Brúixola del meu cor,
lluna plena en la nit,
ara núvols als matins.

La teua mà,
tremolosa,
dèbil.
Em deixa caure,
no em deixa tornar-me a alçar.
Cordes fluixes
que es trenquen al meu pas.
Fas creixes dubtes.
Pura retòrica.
Dibuixes llàgrimes
amb les teues paraules.
Brúixola trencada,
lluna menguant,
cel emboirat.

Comentaris

  • Si,...[Ofensiu]
    Bonhomia | 25-05-2007 | Valoració: 10

    ...una pèrdua de contacte amb algú estimat pot arribar a fer molt de mal. Jo crec que en part és culpa de la nostra cultura, vull dir tot això de tenir una parella com a amor imprescindible. Ens acostumem al pa de cada dia i quan no el tenim se'ns fon el cor. Però, segons com ho miris, pot resultar absurd.

    Una abraçada i molts ànims!


    Sergi

  • Bolet | 23-05-2007 | Valoració: 10

    De vegades ens ofereixen mans que pensem que ens estan fent més mal que bé, però hauríem de deixar de banda si ens està fent mal i mirar si ho està fent pel nostre bé o no.

    "Quien más te quiere te hará llorar" diu una màxima espanyola...