La Tendresa, una bona companyia.

Un relat de: Joan G. Pons
Cal sempre, la dolça companyia de la Tendresa, en les nostres relacions.
Compartir, sempre amb Tendresa, es fa notar i es molt agradable.

Algunes idees sobre la Tendresa.

Es un sentiment de la persona, que comparteix facilment amb naturalitat, impregnant d'estimació, les relacions, fent-les més agradables i també animant a fer el mateix, per part del qui ho rep.

Influeix agradablement en les formes de relació.
Comuniquem, sense cridar, amb dolcesa, amb TENDRESA.

Ajuda molt a una bona i tranquila comunicació, facilitant una cordial escolta i entesa.

Viure i expressar-se, sempre amb Tendresa, molt recomanable i enriquidor.
.....................


Comentaris

  • I més, avui.[Ofensiu]
    Aleix Ferrater | 09-12-2025 | Valoració: 10

    Sí noi, ens cal molta tendresa. I més, avui, en aquests temps tan i tan convulsos, tan mancats de tendresa i comprensió. Una tendre abraçada.
    Aleix

  • Assaig[Ofensiu]
    SrGarcia | 08-12-2025

    Intenció impecable, segur que l’autor és una bellíssima persona que abraça molt i parla fluixet. Però com a text literari és paper de fumar emocional: útil per a segons què, però sense cap substància.
    Joan, amb tot l’amor del món, però la pròxima vegada fica-hi una mica de mordent, una anècdota, un bri d’ironia o, fins i tot, una paraula lletja. Que la tendresa també pot ser valenta i no només mel de flors.

    És un text ben intencionat però massa simple i genèric. És llegeix més aviat com unes notes o pensaments apuntats que com un assaig elaborat. Li falta profunditat analítica, exemples vivencials i una reflexió més rica que vagi més enllà de l'obvietat.

    Has llegit en Michel de Montaigne, el mestre dels assajos?