La taula rodona

La taula rodona va resultar ovalada. Els enginyers de Zètia feien una visita als seus col·legues de l'altre banda del riu. Volien les dades actualitzades, al preu que fos. Les necessitaven per a fer càlculs precisos.

- Ens hem aplegat avui en aquesta taula per tal de veure si enllestim aquest assumpte de les suspicàcies, que sembla que hi ha entre les dues comunitats d'enginyers i científics - deia el comissionat d'Ítia per a la supervisió de les obres del pont - Estic convençut que amb la bona voluntat que tenim tots llimarem les aspreses i aconseguirem encetar una col·laboració fluïda i que espero que sigui atraient per ambdues bandes. No ens convé en absolut haver de barallar-nos per qüestions de detall, que no ens han de fer perdre de vista el contingut global del projecte. Perquè nosaltres som aquí per tal d'unir dues cultures, dues nacions en un esforç titànic, que ens ha de conduir de dret cap al futur. No permetré que afers personals o que malfiances entre persones d'integritat provada esguerrin tot aquest projecte. Els nostres presidents s'hi juguen molt, la carrera política, la reelecció. Ho dic per les dues bandes, perquè tots estem a la mateixa nau, i hem de remar amb força per evitar les onades. Vull que sapigueu que per part d'Ítia no hi ha cap voluntat d'ocultació de dades substancials. Les que us proporcionem són les mateixes que fem servir nosaltres, els nostres enginyers. Les mateixes dades us les trametem sense modificació, perquè la nostra bona voluntat és molt gran, i espero i desitjo que no hi hagi mals entesos d'ara en endavant. Perquè nosaltres volem encaridament que tot això tiri endavant. Ho hem de fer per collons. M'esteu escoltant? No podem permetre'ns un fracàs, que seria un ridícul davant el món. Nosaltres no som països de segona fila, som els primers del món, i hem de poder fer possible l'impossible, amb el nostre enginy. Això té alguna cosa a veure amb la vostra professió. Per això vull que vosaltres que heu de planificar i enginyar-vos-les per salvar les dificultats, vull que deixeu de banda els enganys i les martingales que no treuen cap a res. Us parlo a vosaltres, enginyers de Zètia, als que us tinc afecte i respecte, però em consta pels informes dels nostres equips d'investigació que no sou honestos amb nosaltres, i que ens voleu enganyar amb les dades. Això no està bé, no senyor. Està malament. Perquè com voleu que fem bé la feina si ens enganyeu, si pensem que tal pujol està fet d'aquest material i després és un altre, o si els sondejos estan manipulats? No us vull acusar de males pràctiques, res més lluny de la meva intenció, emperò resulta evident que el que ens dieu de la vostra feina i dels vostres plans queda molt lluny de la veritat. Això és evident, fins i tot per a mi que no hi entenc. Però a més m'ho han dit els meus enginyers. Hi ha imprecisions que no poden ser casuals, dades que no acoblen, contradiccions, discrepàncies. Tot plegat fa pensar en una intenció més enllà de l'error accidental. Vosaltres esteu clarament manipulant les dades, no us vull acusar, però, perquè les raons no les conec. Puc suposar la vostra competència, la de l'equip d'enginyers que us encarregueu d'aquest projecte cabdal, però em penso que d'entrada he de descartar la mala fe. Per això no trobo explicació per les disavinences entre les dades reals i les que ens resumiu als informes. Al darrera de tot hi ha instruccions del vostre govern, sens dubte que volen deixar-nos en ridícul. Això penso jo, i el nostre president. D'aquesta manera aconseguiríeu un doble propòsit, d'estalviar-vos haver de fer la construcció i de fer-nos quedar malament a nosaltres. La maniobra no pot ser més clara, per totes les proves que hi ha que avalen la seva existència. Resulta inconcebible pensar en alguna altra explicació, senzillament no n'hi ha, només la mala fe, perdoneu que us ho digui, i no penseu que m'aprofito de l'absència del vostre comissionat, que ha sortit a fora a fumar o a orinar, ho dic perquè és així com està passant, i diria el mateix davant del comissionat en persona. Si no ho dic és per no crear un conflicte diplomàtic, que seria de difícil resolució. El president vostre, l'Agustao Clarons, té fama de colèric i mal encaixador, sobretot de crítiques. Jo no vull posar-vos en un compromís, ni vull que traïu les ordres que us han donades, perquè jo sé positivament que teniu ordres estrictes d'obstaculitzar i manipular, perquè tot això no tiri endavant, i que sigui per culpa nostra, en aparença. Jo ho sé i vosaltres ho sabeu, és inútil que seguim amb aquest teatre, perquè aquestes reunions serveixen per ben poca cosa.

En aquest moment entra el comissionat de Zètia per a la construcció del pont.

- Estimadíssim Comissionat, precisament ara parlava de tu als meus enginyers, dient les virtuts de la teva sagacitat i l'abundor dels teus dons. En el fons això ho podem solucionar amb una altra reunió en un altre moment. És evident que no ens entenem pel que fa a la metodologia, els criteris són dispars. No hi ha motiu per tantes divergències, les dades són les dades. Pots fer-te al càrrec que nosaltres actuem de bona fe, amb el cor a la mà, no volem enganyar-vos, res de tot això. Potser la premsa parla d'intoxicacions del procés de disseny, per part de les dues bandes diuen. Això no té cap ni peus, perquè ens hauríem de posar en ridícul davant el món fracassant en una obra com aquesta, que tenim a l'abast. Avui dia els mitjans tècnics estan molt avançats, i no és difícil de fer un pont de no res. Només cal que ens hi posem, amb els colzes a la taula, les mans enfarinades, hem de fer els bunyols. En fi, la comparació no és gaire bona, perquè de fet anem camí de fer-ne un de gros, de bunyol. El cas és que res no concorda, i sembla que haurem de tornar a revisar les dades un altre cop. Aquesta carpeta que ens heu donat en que consten les actualitzacions de totes les mesures em sembla del tot interessant. Aquí dins hi ha el nostre futur, el d'ambdós, perquè ens hi juguem tot en aquesta obra. Ha de tirar endavant com sigui, no ens podem permetre un fiasco, seria un cop dur per a tots dos, pels nostres partits, pels governs, pels presidents. Podria ser el començament d'un canvi de cicle. Imagina't, la inestabilitat, l'anarquia. Per això és tan important que ens posem d'acord amb les dades, que fem el que sigui per tal de no arribar a la cancel·lació. Això seria molt negatiu. Tu ho saps, ..., saps que jo hi poso tota la meva voluntat en que això vagi endavant, que camini. Però ara mateix és encallat en el llot fastigós de la desconfiança. No vull que sentis paraules agres de la meva boca, perquè l'esquisidesa del meu tracte el coneixes prou bé. Només vull que tot surti com esperem, com desitgem, que no hi hagi contratemps, que poguem alçar-nos amb la victòria sobre l'adversitat. Vull dir que podem fer un esforç tots plegats, un esforç de sinceritat, i no vull dir amb això que ens estigueu enganyant conscientment, només que ometeu dades importants, que ens arriben fragmentadament. Però, estimat ..., no vull dir-te coses agres. Pensem en el futur, en quan tots plegats serem a la inauguració de la infrastructura, amb els gots de cava a la mà, a punt per donar-nos la mà al bell mig del pont. Serà un dia gran, que no oblidarem, pel que haurem lluitat de valent, se'ns recordarà durant generacions. Per això hem de lluitar, per veure aquest dia realitzat, efectiu. Per això cal que ens posem d'acord d'una vegada, que no hi hagi més entrebancs ni dilacions. No podem permetre que qüestions de criteri ens retardin. Ja n'hi ha prou d'endarrerir-se, de posposar, de començar a estudiar i haver d'abandonar l'estudi. Tot això ha d'acabar, perquè així no anem enlloc. Ara vull que marxeu tu i els teus enginyers amb tota la nostra estimació, perquè tenim confiança en vosaltres. Les persones intel·ligents no ens hem de trair entre nosaltres. Se que puc fer-vos confiança.

Dites aquestes paraules es dissolgué la trobada. Tots semblaven molt contents, a l'àpat posterior, consistent en un refrigeri amb begudes, en el que els enginyers feien coneixença els uns dels altres. Les seves relacions semblaven molt bones, a pesar de l'antagonisme i dels enganys.

- Trobo que t'has engreixat, hauries de fer vida sana. Jo vaig al gimnàs, t'ho recomano.
- Si m'he d'engreixar per menjar coses bones aleshores no tinc cap objecció. Si volgués anar al gimnàs hi aniria, no et pensis que no, però a mi això de l'exercici no em crida. Per cert, com va la teva casa al camp, on era?
- Un poble maco de collons, t'ho pots ben creure, es diu Campujalt del Cingle, i a fe de Déu que n'hi ha de cingles. Hi ha per totes bandes, i un riu amb l'aigua gelada, que se't glacen els ous, i hi ha vaques i tot, fan una mica de pudor, però a la canalla li agrada. Quan vingui de visita a Zètia pots venir a veure-la, podem passar un cap de setmana.
- Em semblaria molt bé, ara que venen uns dies de festa, pel pont, segurament m'hauré de passar per Zètia a visitar uns familiars, seria un bon moment per fer-te una visita. Suposo que no tindràs objeccions.
- Ja t'he dit que no, que vinguis quan vulguis. Jo hi vaig cada cap de setmana a la casa de pagès, m'encanta. Però has de tenir present que a Zètia no hi ha pont, i que només tinc lliure el cap de setmana. Encara que si em dius que vens em puc prendre uns dies. Al capdavall, per la feina que fem darrerament, això del pont, el del riu vull dir, és una bicoca.
- Si nano, jo no havia treballat tan poc en tota la vida, i mira que d'habitud treballo poc. Però és que ara ni m'esforço. Aquests temes on es barreja tanta política donen molt de si, i hom es pot relaxar. Però no parlem de feina, perquè m'han dit que la teva dona va tenir un bony a una cuixa, com li va anar?
- Ves per on, divinament, va aprofitar per fer-se una liposucció.

Els temes no variaven gaire de tenor. Els comissionats havien marxat, perquè consideraven que reunir-se en un acte com aquell amb els enginyers era degradar-se. Ten
ien una reunió privada ells dos, en la que es deien si fa no fa el mateix, coses personals, amb algunes invectives per entremig, solapades, però franques, innegables.

Un cop enllestit el refrigeri i amb tothom ben atipat, els comissionats inclosos, les dues delegacions hagueren d'acomiadar-se. Havia arribat el moment de tornar els de Zètia vers el seu país, amb nuls resultats pel que feia a les negociacions. Als d'Ítia encara els quedava una darrera xerrada del comissionat, que els havia preparat unes paraules.

- Anem a la sala de reunions. Hem de fer balanç - tots el seguiren.

Un cop a dins el comissionat s'assegué i durant uns instants mirà uns papers que s'havia estès al davant, damunt la taula. Els enginyers se'l miraven amb ulls de cansament, era a punt de dir el que deia sempre, amb paraules semblants, sinó les mateixes.

- Mireu, ens han tornat a enganyar. No cal que m'ho confirmeu amb el vostre coneixement. Jo en tinc prou amb les paraules del comissionat Zeti, home prudent i diplomàtic, però que m'ha deixat entreveure clarament que no tenien cap intenció de lliurar-nos les dades de grat. Hem de fer-ne alguna per tal de resoldre tot aquest embolic, no podem permetre que ens prenguin el número, no som ximples. Nosaltres valem molt, com a país i com a nació. Ningú no ens pot estafar d'aquesta manera, estan jugant amb nosaltres. Són molt traïdors. No els podem permetre que ens aixequin la camissa. No ho farem. Prendrem mesures. Per ara ja tenim a la nostra disposició dos dels satèl·lits del nostre país, que podem posar a funcionar immediatament per tal de mapar el terreny, per obtenir lectures d'infraroig, i de no sé quantes coses més. Hem de fer quelcom. Fins i tot estic pensant en posar en marxa un programa d'espionatge amb tots els ets i uts. Perquè no ens podem permetre de fracassar en això. Hem de reeixir, el món espera molt de nosaltres, es tracta d'una obra cabdal, del mirall del progrés. Som nacions civilitzades, amb tots els mitjans tècnics. No som uns qualsevols. I aquests de Zètia ens tracte com si fóssim beneïts. Si no fos perquè li tinc una gran amistat a en ..., el seu comissionat, li hagués llençat pel cap tots els papers que ens han portat. Dades falses! Intoxicacions! Vosaltres ho podeu confirmar, però més endavant. Ara mateix necessito que alguns voluntaris siguin capaços d'infiltrar-se en territori enemic, és a dir, fer un viatge de plaer a Zètia amb alguns instruments que haurem d'introduir clandestinament. És indispensable que feu les prospeccions del terreny.

No faltaren voluntaris entre els enginyers, que es delien per una temporada de vacances a Zètia, sense haver de fer gaire feina. El comissionat estigué molt content. Enviaria la meitat dels seus homes a territori estranger. Per fi tindrien les dades que necessitaven.

- Aquests de Zètia es pensen que ens poden prendre el pèl. No ho permetrem. Hauríeu d'haver vist la cara de corrupte que feia en ... quan m'ha dit que podia confiar en ell. De poc que no se li escapa el riure. M'ha vingut una fonda repulsió. Sort que som amics, sinó li hagués ventat un cop de puny allà mateix. Tractar-nos d'enzes, a nosaltres! No hi ha dret que aquestes coses passin en el terreny de la diplomàcia internacional. Nosaltres estem fets d'una altra pasta, som cavallers, no tenim perquè rebaixar-nos. El pont és una bona idea, una molt bona idea, perquè l'hem d'esguerrar? Per interessos que desconec. No em puc fer a la idea del que pretenen aquest de Zètia. El que és evident és que nosaltres no els podem proporcionar les nostres dades. Estaríem fent el passerell. Nosaltres amb dades inútils i ells amb tota mena d'informacions acurades. No ho podem permetre. No farem cap passa en aquest sentit fins que no ens tractin seriosament. Nosaltres no podem donar-los les dades que tenim. L'únic que podem fer es donar-los aproximacions, millors que les que ells ens donen, oi? D'això enteneu vosaltres. Però les dades bones de cap de les maneres. Estan jugant amb nosaltres, a una partida on hi ha molt en disputa. L'èxit o el fracàs d'aquesta missió marcarà les nostres vides.