Cercador
La tarda, l'amor.
Un relat de: escaldot- Compartir:
Sembla que la tarda s'en va dignament
peró no s'amaga ni promet tornar.
Hem estat junts una estona,
ens hem fet l'amor, tu, la tarda i jo,
no ens diem res, ni ens gosem mirar.
Ens oferim infantils la meitat del mon,
l'altre la deixarem correr o la regalarem a la nit
que s'apropa tèbia sobre la nostra pell
entre brases
el fum de la cigarreta
i l'intermitent son.
Comentaris
-
genial[Ofensiu]jaumesb | 03-10-2005
no tinc més temps ni més paraules
-
emocions a flor de pell...[Ofensiu]ROSASP | 26-09-2005
Aquesta sensació de viure l'instant concret i precís, sense promeses ni la certesa d'un demà, em recorda a aquesta tarda que va minvant per esdevenir la nit, sempre renovada.
Somnis que mai es poden realitzar del tot, misteris i miratges que tot just guaiten en l'obscuritat. Passió encara encesa que crema el moment, demà està per escriure...
M'agrada aquesta barreja intensa i abstracta alhora.
Petons i fins la propera!
l´Autor
92 Relats
142 Comentaris
88227 Lectures
Valoració de l'autor: 9.70
Biografia:
Signo ESCALDOT perquè les gotellades d'estiuescampen esperança , reparteixen olors i sovint
barregen els colors.
Sóc del 57, de la terra d'en PereIV.
La meva adreça:
jordideumat@hotmail.com