Cercador
la suma
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Jo no visito les tombes,
mai he anat a un cementiri.
Els qui estimo no moren,
no estan allí.
Tampoc els imagino al cel
i menys a l'infern.
Els qui estimo
són bons.
Jo sóc la suma de tots ells
i ells
... viuen en mi.
Comentaris
-
Es justament lo que jo penso...[Ofensiu]Maria Pilar Palau Bertran | 27-11-2005 | Valoració: 10
... no havia sentit dir a ningú més , que les persones estimades, quan no estan, viuen dintre de tu, en els teus pensaments, sentiments i en definitiva formen part de tu. Jo pensaba que només ho pensaba jo, que era un pensament meu i en aquest punt veig que coincidim com en moltes altres coses.
Una abraçada.
Maria Pilar -
un sentiment compartit...[Ofensiu]ROSASP | 27-11-2005
Jo tampoc sóc gens amiga dels cementiris, no necessito anar allí per saber-los molt a prop meu.
Crec que les persones que estimem mai moren del tot, encara que al començament costi de comprendre.
Aquesta suma de records que mai moren i de vivences que ningú ens pot arrabatar són un tresor valuós que ens uneix per sempre i dóna continuitat a la nostra existència.
Un poema extremadament sensible i esperançador!
Molts petons! -
...[Ofensiu]Equinozio | 26-11-2005
El significat del teu poema m'ha agradat molt. Diu molt d'una persona que pensa així, com a mínim a mi.
Equinozio -
Capdelinet!!!!!!![Ofensiu]tramuntana | 26-11-2005 | Valoració: 10
Magnífic. M'ha encantat.
- Jo sóc la suma de tots ells
i ells
... viuen en mi.-
T'ha quedat meravellós!
aaa per cert!! m'encanta la teva biografia! ((sempre m'agrden, nxe com t'ho fas...¬¬)) jeje És preciosa ee la cançó "imagine".
Ja feia uns dies que no et llegia!!! ara m'he escapat un momentet però he de seguir estudiant!!! el dilluns tinc examen de física i biologia!!!! (((no m'entero de quasi reS!!))) bé, moOlts petonets capdelinet!!! que vagi molt bé tot!!!!
laura^^
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1306061 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )