La solitud davant del no-res

Un relat de: Daniel N.

Infantats per encantaments
els deus de les al·locucions
semblen postergats a les faldes
dels increïbles fornicadors

Amb la seva eloqüència trastoquen
les faules i els milions de pensaments
a les refutades orgies
de cautelosa paciència i de amplis dividends

Encara que no t'ho puguis creure
els primers a pressentir la desfeta
són els cadells de prelat
que figuren al capdavant de les pancartes
amb lemes estúpids i comportaments inadequats
pensen que poden i no poden
tot alhora com bèsties
mancades d'enteniment o senderi durador

Aparentment les figures
vistoses i virolades
com les potes tortes de centenars d'insectes
que volen i s'arrosseguen per aconseguir plaure
el creador intempestiu que s'amaga
de les mirades i els precs dels fidels

A l'explanada la gernació clama
per que tornin els dies de resolució
quan les paraules eren clares
quan els missatges arribosos
permetien la connexió directa
l'esclat de pacifismes i de concordàncies
mentre les veus dels anunciadors
conreaven la credulitat amb especulacions

Sense aquest miracle de les mutacions anunciades
no es pot concebre el futur fosc i tenebrat
on les coses incertes aclaparen
els pensaments de les pobres gents
a la vora del foc s'escalfen
colpits pel fred de les alçades
que els deixa en dissidència

El gran omnipotent espera
que calmin els temps
que la destrucció s'imposi
per tal de retornar a la seva calma
de la que no haguera d'haver sortit
i menys per creacionismes poca-soltes
o per canviar núvols per peles de préssec

El solstici o les branques trencades
demostren fins a quin punt el moviment de bruixes
escapça tota redempció
calmant les irades aigües
les fonts de puresa i divinitat
els capgirells on la barreja sumptuosa
fereix els ulls captivats
de l'explorador de les ombres

Cerca les multituds que s'escapen
escapolint-se a través d'un forat
que es diu originalitat i que lluita
en contra de les tendències mil·lenàries

La pressió de les torrentades
presents a totes les senectuts
planeja sobre l'arc de paraules
que extensament descriu els moments
de la canícula dels temps
on mandrosament rauen els mots
alliçonats per les forces impetuoses

La paraula enlairada pels fums
que ragen de terra
s'estimba contra la rectitud
de cels impossibles que mai no ens acolliran
pensant en les proves
d'existències remotes i de calces mai beguts

La pinacoteca hostatja
els crits esblaimats de multituds
agermanades al voltant d'una pedra
que fa pudor de bestiar degollat
de matança comesa amb sacrifici
de pescant a punt de caure
de columnes centenàries que reciten versos
de poetes morts i podrits

Com puc comprendre el sentit altiu de les temptacions
si no és a través de la prova
del neguit del present
de la florejada posta de sol
que enlluerna amb vivesa
alhora que anuncia una mort lenta i pacífica
de tornassolades imprecisions

Únicament el destí prejutjat
de les àguiles mortes a peu de canya
compensen el poder inqüestionable
de les forces subterrànies
que afloren per empudegar
els sentiments nobles i les qüestions de forma

La peremptorietat de tantes i tantes vesprades
en que haguérem de somniar sense esma
per tal d'aconseguir les novetats
les incorporacions flatulentes
ens recorden ara la preciositat
de tot plegat i del no-res
que admiradament s'escola
en mig de les urpes sinuoses
o dels càntics de balenes
que fructifiquen tímidament
per por de les esferes
de rues de carnaval que recorden massa
la brevetat de la vida.

Comentaris

  • Vinc de...[Ofensiu]
    rnbonet | 17-03-2005 | Valoració: 10

    .. llegir-te "Invocacions" i ara acabe aquest... Són poemes, els teus, difícils, per densos.
    Són excel·lents, però. Almenys,a mi m'ho semblen.
    Et valore amb la nota més alta... i seguiré llegint coses teues.

l´Autor

Daniel N.

375 Relats

86 Comentaris

275496 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Tinc aquesta mena de bloc

Espero que t'agradin els meus relats. A mi m'agraden, tot i que no sempre.