La samarreta

Ring! Ring! Són dos quarts de nou del matí. Em trobo davant les portes d'uns grans magatzems. Avui és el primer dia de rebaixes i només falta mitja hora per a que obrin. Miro al meu voltant i veig una multitud de gent cridant i empentant-se. Tothom està impacient. Rebo empentes i cops contínuament. La massa va cap endavant i cap endarrere. És un balanceig constant. Caic a terra, m'aixeco, rellisco, torno a caure, em xafen. La cridòria és cada cop més forta: "Obriu! Obriu!". Ara m'estan apretant contra els vidres de les portes. Aguanto com puc. Els xiscles no paren. El rellotge de l'ajuntament es disposa a tocar les nou del matí. Tothom està pendent d'ell. Per fi comencen a acostar-se els guàrdies de seguretat. Ara sí que la gent s'ha tornat boja. Crits, empentes, insults. S'ha format una gran bola humana davant dels magatzems. Obren les portes. El batibull de la gent fa que caigui a terra. Mig trepitjada m'aixeco. Fixo la mirada a les escales del primer pis. De reüll puc veure a la gent corrent amunt i avall, barallant-se per la roba, cridant. Les dependentes no sabem com actuar, es troben insegures. M'afanyo a pujar les escales. Jo també vull comprar. Quan sóc a dalt busco desesperadament la secció de roba juvenil. Amb una mirada en tinc prou perquè ja l'he vista: "És aquella samarreta que anuncien tant per la tele". M'emociono, crido. Només en queda una. La vull, i faré el possible per aconseguir-la. Camino endavant, cap a ella, amb la mirada fixa. De sobte, se'm creua algú que venia corrent. Topem i caiem els dos. No tenim temps per disculpar-nos. Jo continuo, a quatre grapes. Només em falten dues passes però... Hi ha una altra noia que ha arribat abans. Se l'està mirant. No ho puc permetre. M'aixeco d'una embranzida i m'enganxo a la samarreta. Estiro cap un cantó, ella cap a l'altre: "És meva! És meva!". De cop i volta se sent un crec. La samarreta s'ha partit per la meitat. Ens quedem mirant-nos molt desconcertades. Però ara me n'adono, si aquest noia és... "La meva germana!". Ens posem molt contentes i ens abracem. Decidim anar a una altra botiga. I si no trobem aquella samarreta és igual: "La mare ja ens en farà una de semblant"!