El volcà

Fenomen natural de gran presència,
gran estructura sobreeixida de la terra,
constituïda per un embolcall
d'escorça i una cambra en l'interior,
fas que la humanitat s'atordeixi
davant les teves actituds.

Pots arribar a formar un relleu admirable.
Un cos recobert d'una verdor lluent.
Boscos, plantes, animals,
tots viuen en la teva vessant.
Ets un gegant amb vida,
amb energia, amb dinàmica.

Però quan t'enfades
moviments i tremolors produeixes.
Del nas et surten fumarades,
vesses sang ardent, que flameja,
que flueix arrel del teu cos i crema terra enllà.
Esquitxes, t'esquerdes, ets capaç d'esclatar.

T'eleves en el terreny
com una gran muntanya de foc,
amenaces, crides, dones l'alerta,
el perill que provoques desconcerta
als éssers que conviuen al teu voltant.
Saben de què ets capaç.

I quan cedeixes, quan per fi t'apagues,
restes immòbil, quiet, tranquil,
sembla que ja no et tornaràs a enrabiar.
Durant un període no dones senyals.
Ja no romans abrasiu ni amenaçador
sinó que tornes a ser aquella gran estàtua
que amb vitalitat persisteix.

Et mantens ferm, segur, victoriós,
ningú és prou apte per fer-te trontollar.
En la Terra hi construeixes
un paisatge rocós, abrupte i fossilitzat,
tots sabem que fas d'ella
un lloc bonic de contemplar.