La salvació està en la foscor

En qüestió de minuts les vides desapareixen.

En qüestió de segons el dia es torna nit,
la claror foscor i el plaer dolor.

El cel es tanca i es concentra,
núvols gegantins apareixen del no-res.

El cel esclata
i la pluja cau.

Els meus ulls plens de dolor
ja no veuen el color,
ja no brillen de felicitat,
ara no poden.

Miro al voltant i no hi ha vida,
tot està destrossat.

Imatges en blanc i negre
em mostren el color d'una guerra,
la pèrdua de vides
i quelcom més...

Edificis foradats per la maldat de la humanitat,
tenen finestres que queden il·luminades
pel fogueig de les armes.

La seva llum mata,
el seu soroll espanta
i qui la porta no té ànima.

Una nena corre pel passadís,
entre llums i sorolls
corre espantada.

No és rossa, no té ulls blaus,
té el cabell més fi del món
i la mirada més blava de totes.

Corre, corre sense parar,
corre, corre, no paris de plorar.

Plora perquè la seva mare
li ha dit que corri,
que segueixi endavant,
que no miri enrera,
que ella l'estarà observant.

Ja no recorda
quan van afusellar el seu pare,
els seus germans,
els seus familiars,
els seus veïns,
els seus amics.

Ara només recorda
aquell últim abraçada de la seva mare,
que li ha donat la força per córrer,
per no parar,
per lluitar.

Amb l'abraçada ha vist que no hi ha paradís,
que no hi ha cel ni infern.
Ha sabut que era estimada
i necessitada per la seva mare.

El seu plor se sent per sobre
el soroll de la carnisseria.

Està sola,
espantada.

Plora.

Porta tots els records de la seva vida en una nina.
Aquesta està bruta,
despentinada,
té el vestit trencat
i la cara desfigurada.

És tot el que li queda,
records tacats de sang,
records que no es netejaran
ni amb l'arribada a un paradís.

En la seva ment quedaran gravades
les cares d'horror
d'aquells qui han vist la mort abans de morir,
d'aquells que han mort en vida.

Mai més podrà tornar a somriure
sense pensar en tota la sort
que ha tingut.

Mai més tornarà a sentir
l'abraçada de la seva mare,
Mai... més...
sentirà el riure del seu pare,
Mai... més...
sentirà la veu dels seus germans,
Mai... més...
sentirà l'amistat dels amics,
Mai... més...
sentirà la companyia de la família,

Mai... més...

Restarà sola durant tota la vida,
sense l'escalfor que dóna la casa on vius.

Ja no sap si córrer o buscar
els seus pares, germans, amics, familiars,
i trobar-los allà on siguin,
allà on hagin anat,
ara que els seus ulls ja no tenen color,
ara que ja no tenen moviment.

Té por de la soledat
en que ha quedat,
no sap com pot ser
que la seva mare l'estigui observant,
ara no, que ja ha tancat els ulls.

Correrà i s'amagarà sota un llit,
esperant mai ser trobada,
esperant mai ser vista,
esperant que el temps passi.

Continua corrent,
el passadís s'acaba,
ja no hi ha sostre,
la pluja cau sobre seu,
aixafant-la, mullant-la.

La nina perd tot el color,
el poc que li quedava
i queda blanca i negra.

Recorda quan va morir els seus avis,
la seva àvia plorava, fort,
llavors va venir la llum,
i només restà el silenci.
Més llum,
el so d'un cos que cau inert,
silenci...

A poc a poc amb el pas dels dies
la llum la portava a la soledat,
cada dia que passava estava més sola.

Para de córrer,
s'atura,
només sent el seu plor i la pluja.
Ja no hi ha llum.
Tot és fosc.

Mira per la finestra
i veu cossos plens de sang.

Recorda aquell dia
en que van morir tots,
els van agafar i els van portar al carrer,
per ser matats com simples insectes
que l'única cosa que fan és molestar.

Ja no plou,
el cel ja no plora.
La terra es vesteix de dol.

[...]

Ha sortit al carrer,
camina entre coneguts,
tots plens de sang,
de plom,
d'horror.

Les últimes llàgrimes li recorren la galta,
ja no té llàgrimes per plorar,
ja no té a qui estimar.

Camina endavant,
sense mirar enrera,
amb el pas decidit.

El vent bufa,
es una brisa suau.
Pot sentir com el vent crida,
són els crits de dolor de les ànimes,
encara pateixen, encara viuen,
s'atura.

[...]

Després de vagar per la ciutat,
ara fantasma,
no hi ha ningú, no troba res.

No tota la negror és negra,
ni tota la claror blanca.

Aquesta nena apareixerà
en una llista blanca
escrita per lletres negres.

La seva salvació serà la foscor.