La salut, la malaltia, la vida i la mort

Tots els éssers humans passem per aquestes diferents situacions, que esdevenen universals. No podem defugir d'elles, ja que més prest o més tard ens tocarà jugar carta.
Aquests diferents conceptes dels que a lo llarg de la història de la humanitat, pensadors, filòsofs, científics i religions, han dit la seva, quasi sempre des de concepcions abstractes i generals, ja que cada persona viu les mateixes des d'un component subjectiu i individualitzat com unes experiències, en les quals les concepcions d'altres, podria ésser que els ajudessin a comprendre, però no a vivificar-les.
Començaré en primer concepte del títol: la salut. Existeixen molts tipus de salut, malgrat durant fa bastants d'anys s'ha centrat exclusivament en la física. Ara actualment ja es comença a entendre i a acceptar que la mental i l'emocional conjuntament amb la física, formen un triangle on cap dels seus components es troba apart dels altres i que quan qualsevol del tres fallen, més prest o més tard s'arriba a un estat de desequilibri anomenat malaltia. La responsabilitat de què els tres puntals de la salut: físic, mental i emocional estiguin equilibrats i en harmonia és de cadascú, malgrat que per diversos interessos del que ja he escrit, s'ha intentat que aquesta responsabilitat pròpia es transferís a terceres persones, que llavors han pres el comandament i control.
El nostre organisme, i en el tres nivells que he parlat, necessita d'unes atencions. I el desequilibri no ve d'un dia per l'altre, doncs s'ha anat conformant durant anys i anys. Malgrat llavors es pretengui arreglar-lo en mesos. I si no hi ha un canvi de pautes i hàbits o sigui les causes que han portat a ell, tornarà reaparèixer. Manca molta informació i a més no interessa massa que es trobi a l'abast de nosaltres. Fins no fa estona i depenent del discurs filosòfic que havien assumit els científics, el newtonià-mecanicista , es considerava l'home com un conjunt d'orgues on cap d'ells tenia que veure amb els altres. Ha passat temps i ara mateix amb els postulats de n'Einstein, es perfila el cos humà com una unitat, i no tan sols el cos humà sinó tot l'univers. On tot es troba correlacionat i el que es fa sobre una part, afecta a la totalitat. Un exemple prou evident és el canvi climàtic i la desaparició d'espècies.
No podem pretendre que essent injusts amb el que li fem al nostre cos, llavors ell respongui saludablement. I aquesta afirmació el trasllat al nostre planeta la terra. Un dels pitjors "pecats" és actuar en desacord amb el que sentim (llenguatge del cor), tan sols hi ha un atenuant, i és fer-ho per protegir a una persona que estimes. I malgrat es faci per aquest motiu, amb el temps emmalaltirem i el cos físic somatitzarà el conflicte i el mental es desconnectarà.
Deix de parlar del tema de la salut, per passar al de la vida, que no té res que veure amb l'existència, ja que vida és un fet molt més sagrat (no em refereix per res a cap religió, s'ha matat i encara se segueix matant en nom de diversos déus) i molt més profund. La vida té molt que veure amb la realització dels nostres somnis i projectes; a més de lluitar per ells sense consentir que ningú els pugui esclafar. D'aquí també prové la paraula dignitat, que per desgràcia, ja individualment ja col·lectivament és esclafada massa vegades.
De la mort física n'he escrit moltes vegades, avui ho faré d'una altra mort, ja que hi ha moltes persones que estan "vives però mortes" i no és una contradicció. Són persones que simplement existeixen, i que per sobre els hi passen els minuts, les hores els dies i els anys fins que un moment se'n van. N'hi ha de totes les edats; no són ni figa ni rem, i Jesús els anomenava els "tebis", que no eren capaços de moure's a través d'alguna passió per a realitzar el que es proposaven, ja que rarament es proposaven alguna cosa. Són perillosos perquè la seva immobilitat fa que envegin als altres que si són o som capaços de realitzar els nostres projectes. Els hi fem nosa ja que ens convertim en uns miralls difícils de mirar, doncs els recordem la seva immobilitat.
Aquests personatges per pura enveja, no és que desitgin arribar a on tu has arribat, sinó fer el que podem, perquè tu no ho gaudeixis. Diu un refrany que vaig aprendre en castellà i així l'escric: "La envidia és amarilla porque muerde y no come". No desitgen disposar del que tu tens, ni arribar on tu ho has fet; ben el contrari. El que pretenen és que tu no tinguis el que tens i si poden dedicaran tota la seva energia negativa i la mala llet per fer-te tornar enrere. Són malalts i dolents. Falsos i hipòcrites. De la justícia dels homes poden intentar escapolir-se , n'hi ha una altra, en la que tan sols ni hi creuen, de la que no s'escaparan.

Per acabar aquest article, vull deixar constància d'una persona que ens ha deixat i era un home honest. Treballador, que sí, va complir els seus somnis. Em refereix al meu sogre José Garcia Babí que va morir el mateix dia de Nadal. Una persona que sí, va viure plenament, i en pau, i en pau va morir també. Crec i n'estic convençut que la manera de morir reflecteix perfectament la manera com hem viscut.
Al mateix temps vull agrair a totes les persones que durant el temps de la seva malaltia i després un cop que ens va deixar ens han donat suport i consol tant a la seva dona, a la seva filla i a mi. Gràcies.

Josep Bonnín