La renaixença de les paraules

Com si mai un ocell fènix
voltés perdut
enmig de cendres
RENAIXENÇA!!!!

Envoltat de l'herba humida
saciat de vida
llànties de joia
goig i alegria

Com si mai
una daina
carregués el pes
de la sang de les teves venes

Saltant entre els boscos
les pedres li riuen
el cel l'acarona
la silueta en una
mirada furtiva

Com si mai un quatre urpes
estampés colors de sang
cobre la carena
de la teva pell daurada

Colors sobre un cartró
un dibuix d'infant
una terra nostre
que no hem d'oblidar

s'escolten i s'escolen
les paraules en el no-res
el pes de la història
la memòria fugissera
de peix i de l'elefant
l'encant en escreix


Que guanyi el millor?
que callin els brams
de la nació opressora
volem deixar d'ésser colònia
motor o botí de guerra
SOBIRANIA...

No puc no sé
Venjança?
un plat fred?
ESTIMAR....els veïns que cridin
nosaltres seguim en PAU....