La realitat

Un relat de: Noia Targarina


Veig l’aigua en un gorg,
dins un cercle en calma,
veig el meu germà a l’estiu,
dins la calma veig l’amo,
fa un temps que veus el color del riu,
dins hi ha un peix a la bassa,
i veig lluny un capgròs en un moment,
en un instant dins el camp veus anar amunt i avall el pagès,
en un poble i dins la casa amb un safareig veus passejar
l'animal amb cames,
Què fa la bruixa?
està al carrer i molt lluny veus un arc,
No hi caus i s’eixampla,
i penses que et podries banyar
però en el teu pensament fugaç.
marxes i vas i busseges i mires,
però no caus dins el pou
i respires i crides: vine vine!
però no et senten,
i et trobes dins un llac i intentes nedar i treure el cap,
però no pots!
i apareix un persona i t’ajuda i travesses el llac
tu pots!
i tornes d'un somni i et trobes amb la realitat pura i dura!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer