LA QUEIXOSA

amb precaució les paraules, la dosi exacta a cada vers fa que d'aquesta manera en floreixin sensacions terriblement humanes i profundes. Salts i giravolts en la consciència i en l'ànima que sembla buscar primer amb desesperació, i després amb repòs.

ALLA ON EM GUARDO
enterrada
on espero el temps que calgui
fins que els deus em siguin propicis, fins que la
pluja fina
em desperti
com una llavor a la primavera.


M'hi he sentit molt identificada en aquesta estrofa, i hi ha certa vibració en les paraules de la manera com ho expresses.

Encantada d'haver-te descobert i t'envio una forta abraçada,
La dama de Shalott

em sent ingràvid... he begut el teu secret.. tanque els ulls i l'escolte encara...
Un gràcies gran per mostrar el teu invisible santuari.
Brolla més, no t'atures...

... vec que sempre estas al tanto, ets la fan número 1 ;-)
Jo ja saps, que des de que vaig llegir la magdalena, vaig al.lucinar... per cert, el posaré a preferits que s'ho mereix...
I a tot això, dius de mi, però tu amb aparent senzilleza i amb total humilitat aconsegueixes ser original sense cap mena de pedanteria ni intel.lectualitat banal, de manera molt orgànica i sincera,
amb un toc de innocència juganera que faria pensar en una adolescent "gamberra"...
I tinc molta empatia perquè també busques un llenguatge propi.. agafes les paraules, les jutges i les remous i les ajuntes i les talles per tal de fer-te-les teves i aconseguir-les acostar una mica més a la seva missió imposible de etc etc...
bla bla bla
Em va emocionar que em diguessis que el teu fill també el va llegir i li va posar nota...
Me l'imaginava a la teva falda i tu dient-li...
blep blep blep
Fins aviat ginebreta