Cercador
La prova del delicte
Un relat de: Trossets del que pensoJo li vaig dir:
Tu a mi no em crides.
Ell contestà:
D'aquí ja pots marxar.
Vaig tancar la porta,
i sense jo saber-ho,
em vaig obrir la llibertat.
Al carrer mirava enrere.
Ningú em seguia,
jo caminava endavant.
Les llàgrimes que queien
em feien recordar,
que ningú es propietari
del que no es vol donar.
Però la por encara em seguia.
La tenia a tocar.
El sentiment era tant gran,
que era difícil d'esborrar.
Esborrar les seves mans,
El fàstic de la seva pell.
El dolor que em va causar.
Quan ja no vaig poder més,
vaig deixar de córrer.
I en aquell moment, vaig recordar.
Encara tenia una prova
de la seva impunitat.
Vaig obrir la bossa,
i allí estava esperant.
Sempre recordaré moltes coses,
i una d'elles serà,
que la prova del delicte
va caure escales avall.
l´Autor
351 Relats
175 Comentaris
243166 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Del no res comença un tot.I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- De petita tenia una capseta
- Amb lletra minúscula
- Sospires quan t'emociones?
- http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/2012/02/un-peto-la-boca.html
- Negre estalzí
- Quan faig l'amor amb tu...
- Acompanya'm un trosset aquesta nit
- Carta a...
- Melmelada de maduixa
- El meu regal de Reis
- Somiar impossibles també és lícit
- En la nit que un any s'acaba
- Què fàcil era parlar quan...
- No fa falta paraules
- Quan les mentides venen enganyades