La promesa clou el desig

Un relat de: Marc Freixas
Clamant a la porta d'un bell son
es purifica el somni de tu
dins les paraules
i fora de reixes estancades
que fan de l'amor
la promesa que clou el desig
i l'escampa a cors ben nus :

el somriure una revolta
i la llàgrima un esclat ple d'emoció.

Crucifica'm en la bellesa, acarona'm amb el dits de la teva sang.
Enraona'm sense veus estridents... només sigues dolça com aigua de riu.
I banyem-nos fent l'amor, gemegant entre crits
i parlant sense parlar.Estimem els nostres cossos
mentre sortim de les profunditats
i caminem fins més enllà de la raó.

Comentaris

  • No calen gaires sonets...[Ofensiu]
    llamp! | 20-07-2011


    ... per fer poemes bells com el teu. El fet és que encara no ha sortit el veredicte del Melorepte 152, en el que ha participat aquest teu poema. Jo l'he votat, essent conscient que tenia les de guanyar. Quedaré 2n amb 3 vots, em sento orgullós del meu treball. Però em sento més orgullós de tu, ves per on, de que treguis uns versos realment bells i poètics.

    Felicitats per la part que et toca, Marc. Segueix en aquesta línia i tindras molts èxits.

    A reveure, company!





    Espurnejant!

  • Un bell...[Ofensiu]
    AVERROIS | 16-07-2011 | Valoració: 10

    ...poema d'amor, tendre, amb caliu i sentiment.

    M'han agradat molt els versos:

    Estimem els nostres cossos
    mentre sortim de les profunditats
    i caminem fins més enllà de la raó.

    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820986 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.