La primera vegada

Era la primera vegada.

Havent existit eternament, potser caldria pensar que ho hauria d'haver fet abans. Però, ben mirat, què voldria dir "abans", en el seu cas?

L'eternitat té aquestes paradoxes...

Ara que començava, s'adonava que no sabia ben bé com fer-ho. Havia pensat que li sortiria de dins, que d'alguna manera ja sabria el que calia fer. Però no. Hi hauria de pensar molt.

L'omnipotència no és tan simple...

Quan va tenir decidit com començaria tot, es va adonar que ja sabia què passaria després. Tots els detalls, fins els més ínfims, fins a la fi del temps. Això ho feia molt menys interessant del que havia esperat.

L'omnisciència pot ser tan avorrida...

Va estar a punt de deixar-ho córrer. No era com havia imaginat que seria. Potser al capdavall no tindria cap gràcia. Què en treuria? A no ser que... Va fer alguns canvis, va ajustar algunes constants...mmmmmmm, sí, això faria possible que evolucionés... i va saber immediatament que allò es tornaria realment interessant al cap d'uns pocs milers de milions d'anys, és a dir, pràcticament desseguida.

Així doncs, va dir: "Faci's la Llum !!"...