la primavera s'atança poc a poc

Un relat de: Noia Targarina
Ara s’ atansa la primavera,
una de les èpoques més bonics,
i molt floreixades!
canten els ocells,
i el clima canvia ,
la temperatura canvia.

I recordo totes les primaveres,
que he vist,
amb totes les persones que estimo al meu costat.

I els records tornem i ens sentim feliços i contents,
veient la primavera arribar.
és el dia més especial per mi,
ja que amb aquesta estació faig anys,
cada vegada és un any més!
i em fa recordar que
Ja ha fet 2 anys que no tinc l’ Òscar el meu marit,
i encara el trobo a faltar!
que difícil és saber que no tens el teu company de viatge.
La vida són records, i cada época és bonica en sí,
la primavera és especial i única ,
que bonica és , quan veus com surten les fulles dels arbres,
quan veus el cel blau i el sol brillar,
que bell és aquesta estació així hauria de ser totes les
estacions!

Així és la vida !

Comentaris

  • Estàs visquent la primavera. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-03-2024 | Valoració: 10

    En aquest poema evoques com estàs en la primavera i vas recordant al teu amor Òscar, que sempre està en el teu cor.
    Un poema molt tendre.
    Cordialment.
    Perla de vellut