La platja

Avui he anat a la platja...
Un altre cop el sol, la sorra i la mar... L'aigua brillava com si fos de lluentons, verda i neta... Recordo que sempre em deien que l'aigua de la mar es blava, pero avui la miro i em sembla verda... tot un paradís inmens que s'obri davant meu...
Estava preciosa i en calma... Negú en la platja, sols jo, sense veus de persones ni rialles d'infants ni gavines ni cusses ni cans....
Era tot un vergel en el desert, el sol, les onades, la tovallola i jo.... Encara puc sentir l'escalfor del sol a la pell, el soroll embruixador de les ones i un sospir, un ale que de sobte pareixia acariciar.me el cabell.. He quedat alli, estirada, sense gosar moure'm esperant ni se el que! Quan.... de sobte, aquell sospir!... i a dintre, una veu que em deia; "no obris els ulls, tranquila, porto flors i freses i una copa plena de cava, tot es per a tu si no et bategues, sols olora, assaboreja, gaudeix"...
Així ho he fet, he olorat les flors, em semblaven tulipes, fins i tot crec que podia dir que eren de color blau. He assaborit les freses cada cop que m'acariciaven els llavis. M'he refrescat la boca i la pell amb aquell cava que semblava fet de roses i en acabar, he obert els ulls....
He mirat a un costat, a l'altre........ no hi havia negú, però, quan ja pensava que ho havia somniat, just al darrera m'he trobat... pétals de color blau, una fresa i una copa buida amb unes lletres que deien "ens veurem a la platja"......